n 1 - Sant Jordi 2001

Reportatge:
Oficis que es perden

 

 


La casa de galetes més famosa de La Bisbal, fa 100 anys que existeix. La va fundar el senyor Graupera i fa uns 54 anys que el pare de l'actual propietari, va comprar el negoci que encara manté el nom original. En Graupera va muntar una fàbrica de galetes a La Bisbal, entre el 1875 i el 1885. Això ho saben gràcies a un diari de Palafrugell del 1905 on hi havia propaganda de la casa.
L'elaboració és molt casolana ja que no fan servir maquinària, elaboren les galetes com una pastisseria perquè volen mantenir el seu punt artesanal per diferenciar-les de la resta.

Vam anar a la rellotgeria Pardo de La Bisbal i vam entrevistar a l'actual propietari de la botiga, l' avi del qual feia tenores i ell n' ha seguit la tradició. Aquí hi ha les respostes a les nostres preguntes:


Quant tarda a fer-se una tenora?

Una tenora no té un temps fix d'elaboració ja que es fan les peces de sis en sis. El temps de muntatge d'una tenora pot ser de 2 o 3 mesos ja que les peces ja són fetes i només falta muntar-les. Jo treballo amb les eines del meu pare i el meu pare treballava amb les del meu avi.

Qui va ser el primer que va fer una tenora?
Un senyor del sud de França anomenat Turon, ara fa 150 anys. La tenora només és una copia d'un oboè tenor. Després va passar a dir-se tenor i finalment, tenora. Una tenora és un oboè greu. Turon volia introduir la tenora dins les bandes musicals. En aquella època també hi havia Pep Ventura, de Figueres, que va estructurar la cobla com la coneixem actualment i també la sardana llarga, perquè abans només hi havia la cobla dels Tres Quartans (que eren tres músics tocant quatre instruments: la tarota, el sac de gemecs i el flabiol i tamborí). La coble de Pep Ventura estava composta per onze músics i instruments de l'època. Aquest, van conèixer la tenora i la van incorporar a la cobla.
Moltes persones han intentat fer instruments però pocs ho han aconseguit. Alguns dels millors són aquests: Turon, Soldevila (que era de Figueres i li deien Catroi), posteriorment ve en Llantà (les seves tenores no eren gaire bones però en canvi, els tibles, sí). Després, finalment ve el meu avi, Fidel Pardo.

Com és que el seu avi va començar a fer tenores?
El meu avi en aquella època vivia a Torroella de Montgrí. Va muntar-hi una rellotgeria. Li agradava arreglar tot tipus de coses. Hi van anar uns quants músics de Torroella per arreglar les seves tenores i ell les hi deixava millor que quan ells les hi duien. Llavors, van ser els mateixos músics que li van proporcionar la fusta per fer-ne ell mateix. Es necessita una fusta molt seca, molt especial. El primer que li va proporcionar la fusta, va ser un home anomenat Bou; un músic que tocava en una cobla de Torroella i li va proporcionar el primer ginjoler sec i a partir d'aquí va continuar fent tenores. Aquest Bou era un parent de Vicenç Bou (un famós compositor de sardanes). El meu avi es va traslladar a La Bisbal, ja que els músics li demanaven que els fes tenores.

 

Coordinadora equip de redacció: Anna Prujà
Tractament informàtic: Victòria Oliu
Reportatge en vídeo: Josep Tomàs
© IES la Bisbal 2001

Sumari