| |
 La
casa de galetes més famosa de La Bisbal, fa 100 anys que
existeix. La va fundar el senyor Graupera i fa uns 54 anys que el
pare de l'actual propietari, va comprar el negoci que encara manté
el nom original. En Graupera va muntar una fàbrica de galetes
a La Bisbal, entre el 1875 i el 1885. Això ho saben gràcies
a un diari de Palafrugell del 1905 on hi havia propaganda de la
casa.
L'elaboració és molt casolana ja que no fan servir
maquinària, elaboren les galetes com una pastisseria perquè
volen mantenir el seu punt artesanal per diferenciar-les de la resta.
Vam
anar a la rellotgeria Pardo de La Bisbal i vam entrevistar a l'actual
propietari de la botiga, l' avi del qual feia tenores i ell n' ha
seguit la tradició. Aquí hi ha les respostes a les
nostres preguntes:
 Quant
tarda a fer-se una tenora?
Una tenora no té un temps fix d'elaboració ja que
es fan les peces de sis en sis. El temps de muntatge d'una tenora
pot ser de 2 o 3 mesos ja que les peces ja són fetes i només
falta muntar-les. Jo treballo amb les eines del meu pare i el meu
pare treballava amb les del meu avi.
Qui
va ser el primer que va fer una tenora?
Un senyor del sud de França anomenat Turon, ara fa 150 anys.
La tenora només és una copia d'un oboè tenor.
Després va passar a dir-se tenor i finalment, tenora. Una
tenora és un oboè greu. Turon volia introduir la tenora
dins les bandes musicals. En aquella època també hi
havia Pep Ventura, de Figueres, que va estructurar la cobla com
la coneixem actualment i també la sardana llarga, perquè
abans només hi havia la cobla dels Tres Quartans (que eren
tres músics tocant quatre instruments: la tarota, el sac
de gemecs i el flabiol i tamborí). La coble de Pep Ventura
estava composta per onze músics i instruments de l'època.
Aquest, van conèixer la tenora i la van incorporar a la cobla.
Moltes persones han intentat fer instruments però pocs ho
han aconseguit. Alguns dels millors són aquests: Turon, Soldevila
(que era de Figueres i li deien Catroi), posteriorment ve en Llantà
(les seves tenores no eren gaire bones però en canvi, els
tibles, sí). Després, finalment ve el meu avi, Fidel
Pardo.
Com
és que el seu avi va començar a fer tenores?
El meu avi en aquella època vivia a Torroella de Montgrí.
Va muntar-hi una rellotgeria. Li agradava arreglar tot tipus de
coses. Hi van anar uns quants músics de Torroella per arreglar
les seves tenores i ell les hi deixava millor que quan ells les
hi duien. Llavors, van ser els mateixos músics que li van
proporcionar la fusta per fer-ne ell mateix. Es necessita una fusta
molt seca, molt especial. El primer que li va proporcionar la fusta,
va ser un home anomenat Bou; un músic que tocava en una cobla
de Torroella i li va proporcionar el primer ginjoler sec i a partir
d'aquí va continuar fent tenores. Aquest Bou era un parent
de Vicenç Bou (un famós compositor de sardanes). El
meu avi es va traslladar a La Bisbal, ja que els músics li
demanaven que els fes tenores.
|
