Reportatge:
Oficis que es perden

Vàrem anar a la “Drogueria Ferreny” perquè és una de les botigues més antigues i “famoses” de La Bisbal. Vam parlar amb Robert Vilà i Ferreny i li vam formular una sèrie de preguntes:

Quina és la historia de la casa?

Es va fundar el 1875 gràcies al besavi del propietari actual. La botiga va passar al meu avi, llavors a la meva mare, finalment a mi i sembla que algun dels meus fills vol continuar la tradició. Nosaltres som la cinquena generació.

Sempre has venut els mateixos productes?

No. Al principi era pastisseria i drogueria ,ja que abans una drogueria venia de tot, des de cordes a espardenyes...Era l' única botiga del poble i s' havia de vendre de tot. Al llarg del temps els productes han anat canviant.

L' obrador estava situat al tercer pis de la mateixa casa. Cada matí hi havia dolços.  El 1945  la botiga va deixar de ser pastisseria i al temps de la guerra es va fer necessari fer pa perquè no n' hi havia.

En aquelles dates,la gent podia canviar productes. Per exemple, sosa càustica per farina. Algú els duia farina i l' avi la canviava per sosa càustica . Per què? Doncs perquè era necessària per fer sabó que tornava cap a la botiga per a ser vengut.  Quan mataven els porcs en sortia greix i juntament amb la sosa càustica en feien sabó. Llavors  el portaven  a la botiga i el canviaven per farina.Era com un cercle.

A partir de la guerra la botiga ja es va especialitzar i va esdevenir drogueria, venem: productes químics, del camp, pintura,..., però especialment aquells que no es troben en altres botigues, per això  no hi ha competència ni amb els supermercats ni amb les grans superfícies.

Han canviat gaire els preus?

Moltíssim, han canviat excessivament. Per exemple:

Aquests preus són fa 75 anys. Ni abans no era barat ni ara és car perquè els preus han anat evolucionant amb el temps.

Feu productes artesanals?

Sí. Per exemple fem pintura; venem  marques com Titanlux encara que també fem pintura pròpia. Els meus avis van inventar productes, la meva mare també i jo encara en continuo inventant. Elaborem insecticides, pintura... També tenim remeis per cases que tenen humitats, sabem que s' ha de fer quan el vi es torna agre, quan hi ha plagues...  i aquests  remeis no estan escrits sinó que els tinc al cap per conservar una mena de petita tradició autòctona. L’important és que es tracta d’un ofici en el qual no només venem, sinó que podem fabricar satisfactòriament productes que són útils per a molta gent. Penso que és important que no es perdin les tradicions. Quan en perdem una és com si ens tornéssim una mica grisos...

També venem àcid sulfúric, salnitre, clorur fèrric encara que siguin drogues, però serveixen per la construcció, l’agricultura... La  paraula droga sona malament, però hem de recordar que és un producte  natural i no nociu per a la salut si s'utilitza correctament, el problema és si en fem un mal ús.

Al s.XIX tenien bosses de caire modernista, com la façana de la botiga; encara que la primera bossa era premodernista (de fa 125 anys).

Ens acomiadem havent après algunes coses més del nostre passat i amb la queixa del propietari sobre el fet que l'ajuntament els hagi tancat el carrer al trànsit, ara ens diu, si no poden passar els cotxes ens compliquen la feina alhora de descarregar i carregar, es fa molt complicat.

Coordinadora equip de redacció: Anna Prujà
Tractament informàtic: Victòria Oliu
Reportatge en vídeo: Josep Tomàs
© IES la Bisbal 2001