Opinió

a casa nostra

ETA. Quan es pronuncia aquesta paraula a tothom li vénen al cap imatges esgarrifoses: edificis destrossats, víctimes entre la runa, un cadàver a la vorera i un llarg etcètera, ara per ara, inacabable. És por, record, terror, odi,... tot això queda resumit en aquest mot que a nosaltres ja en ha quedat dins el vocabulari més quotidià. Malson que mai no s'acaba que, dia rera dia, que víctima rera víctima, es va ampliant i nosaltres, els ciutadans, no en tenim la solució.
I és entre la societat, entre els ciutadans normals i corrents que els membre de la banda terrorista s'amaguen. Sense cridar l'atenció, sense cap aspecte físic característic. I que un dia qualsevol te'l trobes al carrer, a la porta de casa i tot s'ha acabat. Perquè els seus components no tenen vergonya, ni escrúpols, ni sentiments,... perquè pràcticament, no són persones. Es converteixen en una mena de robots programats per fer mal o matar generalment a persones innocents. Persones que no coneixen , que per tenir l'idealisme que tenen, ja són culpable de ser qui són. Amb aquesta raó n'hi ha prou. Amb un tret, amb una bomba. Eliminen l'elegit i se'n van com si res cap a casa. Segurament ni es mouen de la zona. Passen per entre els policies, fan el recorregut cap el seu refugi i el més probable és que es mirin tranquil·lament, des del bacó, l'aixecament del cadàver.
I la pregunta és: quan podrem despertar d'aquest malson?

Cristina Salvadó.

Coordinadora equip de redacció: Anna Prujà
Tractament informàtic: Victòria Oliu
Reportatge en vídeo: Josep Tomàs
© IES la Bisbal 2001