L'informatiu (21-12-2002)

 

La Bisbal d'Empordà ha patit una plaga d'estornells La Generalitat de Catalunya destinarà a la Bisbal uns 190.000 euros en projectes contemplats al PUOSC El grup bisbalenc Jellifish SKies guanya la primera edició del SonaJove La PAAC alerta que l'empresa gestora de l'abocador de Vacamorta està tramitant un nou permís Palafrugell homenatja l'escriptor i periodista Carles Sentís entregant-li el Peix Fregit

Torna a l'índex

 

La Bisbal d'Empordà ha patit una plaga d'estornells: La Bisbal ha patit una plaga d'estornells que ha tingut com a principal conseqüència que els carrers, els edificis i els cotxes del municipi s'hagin embrutit per culpa dels ocells. La presència d'aquests estornells va obligar a l'Ajuntament de la Bisbal a reforçar el servei de neteja en els punts del municipi que havien quedat més afectats. Els ocells busquen arbres amb força fulla per resistir les baixes temperatures de la nit i, abans de situar-se, fan vols d'aproximació i s'instal·len sobre edificis i antenes. És per aquesta raó que s'ha notat molt la presència de la plaga dels estornells i ha dificultat la vida de molts veïns de la Bisbal d'Empordà. Davant de la plaga d'estornells que s'ha patit, l'Ajuntament va intentar buscar solucions. D'aquesta manera, el tècnic de Medi Ambient de la Bisbal d'Empordà, Jordi Vicens, explicava que s'havia contactat amb una empresa especialitzada, la qual va informar que quan els plàtans del passeig de la Bisbal quedessin sense fulla, els estornells marxarien i buscarien altres llocs on passar la nit. Seria possible, d'aquesta manera, que els ocells deixessin la Bisbal d'Empordà i es traslladessin a alguna altra zona i s'evitarien els problemes actuals a la població baixempordanesa. De fet des de fa una setmana s'ha reduït considerablement la població d'aquestes aus, si bé, segons el tècnic de Medi Ambient, Jordi Vicens, "si els estornells no marxessin definitivament o en el futur tornéssim a patir aquesta plaga, s'aplicaria la metodologia d'aquesta empresa especialitzada".

La Generalitat de Catalunya destinarà a la Bisbal uns 190.000 euros en projectes contemplats al PUOSC:

La Generalitat destinarà un total de 28.994.446 euros als ens locals de les comarques gironines durant el 2003, mitjançant diferents fronts d'acció: el Pla Únic d'Obres i Serveis, el Fons de Cooperació Local i una nova partida per a municipis de menys de 1.000 habitants -141 dels 221 que hi ha a la demarcació -. El Departament de Governació i Relacions Institucionals té previstes 226 actuacions a les comarques gironines per a l'any vinent, emmarcades en aquests plans. El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) aportarà l'any vinent a les comarques gironines 16.854.811 euros, 1.410.930 dels quals corresponen al programa específic d'accions de la Diputació. El fons de cooperació local destinarà 10.356.326 euros a la demarcació. Aquest any, Governació i Relacions Institucionals ha creat una partida específica d'1.783.312 euros per als municipis de menys de 1.000 habitants, que a les comarques gironines en són 141. Els objectius de la nova línia d'acció són pal·liar el dèficit històric en el finançament d'aquests municipis per part de l'Estat -els ajuts estatals als ens locals es calculen basant-se en el nombre d'habitants- i reduir la incidència de la supressió de l'impost d'activitats econòmiques (IAE), a partir del gener vinent. A la Bisbal hi ha dues obres contemplades en el PUOSC de la Generalitat. D'una banda la rehabilitació de l'edifici Torre Maria, pressupostada en 263.623 euros dels quals la Generalitat n'aportarà 131.811. D'altra banda el pla contempla la pavimentació del camí vell d'Ullastret a Castell d'Empordà que costarà 118.228 euros dels quals la Generalitat n'assumeix 59.114. A Forallac el pla preveu les obres de construcció de les voreres del camí del Pi i del camí de Fonteta aportant el 50% del cost, pressupostat en 112.605 euros, i a Corçà es destinaran 183.183 euros per a la tercera fase de la pavimentació dels camins d'accés als nuclis de Cassà de Pelràs, Planils i Anyells.

El grup bisbalenc Jellifish SKies guanya la primera edició del SonaJove:

El jurat del concurs musical Sona Jove, dirigit a grups de música de la demarcació de Girona, va fer públic dissabte el veredicte de la mostra, en un concert de cloenda en el qual van actuar els 12 grups finalistes resultants de les fases de selecció. En total, s'hi havien inscrit inicialment 26 grups de diversos estils musicals d'arreu de la província de Girona. El premi, amb una dotació de 900 euros, se'l va endur el grup bisbalenc Jellifish SKies, que ha gravat un CD conjunt amb El rey Amarillo, Toadstools, Albert Serrano, Blamed, Not yet, An Falach i Head Injury. El Sona Jove, organitzat per l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, s'emmarca en les iniciatives del Pla Integral de Joventut. Els integrants del jurat han estat el professor i músic de jazz Francesc Urbanell; el president del Sindicat de Músics de Girona, Antoni Mas; Mai Balaguer, de Televisió de Catalunya; dos membres del grup El Frenillo de Gauguin; un representant polític; l'associació musical ACV i Ràdio Bisbal.

La PAAC alerta que l'empresa gestora de l'abocador de Vacamorta està tramitant un nou permís:

La Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles, la PAAC, ha alertat que l'empresa Recuperació de Pedreres S.L. -que gestiona la instal·lació- està tramitant una nova autorització perquè l'abocador no deixi de funcionar tot i que hi ha una sentència que anul·lava la llicència d'activitats. Segons els membres de la PAAC, aquesta sentència deia que l'abocador s'havia de tancar perquè no complia amb alguns requisits com ara estar situat a més de dos quilòmetres de distància de nuclis urbans. L'empresa que gestiona l'abocador va recórrer. I ara, segons assegura la PAAC, han demanat una nova autorització "basant-se en una altra llei que esperen que no compti amb el fet que l'abocador està massa a prop de les persones". Segons ha transcendit, els responsables de l'abocador de Vacamorta han redactat un nou projecte de l'explotació, un nou estudi d'impacte ambiental i han posat en marxa una planta depuradora de lixiviats al dipòsit per tal d'aconseguir una nova llicència ambiental d'acord amb la normativa ambiental vigent, segons el que estableix la Llei 3/1998. L'adequació a aquesta Llei ha suposat una inversió aproximada de dos milions d'euros per part dels responsables del dipòsit de residus industrials i, segons l'empresa que gestiona les instal·lacions "garantirà el compliment dels requisits europeus en matèria de protecció al medi ambient". L'empresa assenyala també que l'obtenció de la nova llicència ambiental permetrà regular la situació actual del dipòsit de residus industrials situat a Cruïlles ja que, segons ells destaquen, en el moment de presentar el projecte inicial encara no estava vigent l'actual normativa i per aquesta raó no haurien pogut fer l'adaptació fins ara. Per la seva banda, els membres de la PAAC estan especialment molestos amb el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Ramon Espadaler, perquè va respondre una sèrie de preguntes del grup parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds afirmant que "la Generalitat no té previst tancar l'abocador de Vacamorta", segons afirmen els opositors. El col·lectiu contrari a l'abocador de Vacamorta considera que als responsables polítics "els és igual, passi el que passi volen l'abocador allà, encara que la llei els digui el contrari, ells buscaran una altra manera". I es pregunten "a qui beneficia aquesta instal·lació que des d'un bon principi ha tingut l'oposició d'un grup de persones afectades per la proximitat de l'abocador amb els seus habitatges.

Palafrugell homenatja l'escriptor i periodista Carles Sentís entregant-li el Peix Fregit:

L'escriptor i periodista Carles Sentís, calellenc d'adopció, va ser guardonat diumenge passat amb el Peix Fregit, la màxima distinció que s'entrega anualment al municipi. També es va entregar a set persones del municipi el distintiu de Palafrugellenc de l'Any. La platea del Teatre Municipal era plena per a l'entrega de guardons i la presentació de la vintena edició del llibre Crònica d'un any , que per primer cop ha inclòs el color en les il·lustracions. També es va aprofitar l'ocasió per distingir els quatre membres de la redacció del llibre que hi són des del principi: Santi Massaguer, Miquel Ros, Paco Dalmau i Pep Bofill. Sentís es va mostrar emocionat en rebre el premi Peix Fregit 2002 per la seva trajectòria i va atribuir la distinció no només a la seva vinculació amb el municipi, sinó al fet que hi ha establert llaços amb els veïns: "La meva família es molt palafrugellenca i als meus fills els he anat palafrugellant". El jurat del premi va argumentar l'entrega del Peix Fregit 2002 a Sentís "en reconeixement a la seva densa tasca com a periodista i escriptor; com a divulgador incansable del nostre rodal i com a promotor permanent de la Cantada d'Havaneres de Calella". Com és tradicional des de fa tretze anys, també es van entregar els guardons Palafrugellenc de l'Any a persones del municipi que s'han distingit en els darrers dotze mesos per algun fet notori. Els guardonats han estat: Lauro Aguiló, genet que ha assolit la medalla de bronze en el campionat d'Espanya de doma clàssica de cavalls; Josep Cofàn, antic empleat del carrilet, que aquest any ha participat en unes xerrades sobre el tren petit; Lluïsa Juliol, poetessa i guanyadora del premi de poesia 2002 dels Clubs de Jubilats Sant Jordi; Josep Piferrer, per la descoberta i recuperació de la imatge de Sant Sebastià de la Guarda, que ha estat 60 anys a Barcelona; Jordi Plana, com a autor dels dos mapes artesanats de Fitor i de l'Empordanet; Guillem Rocas, per la mostra pictòrica itinerant arreu de Catalunya de la seva obra recent; i Concepció Saurí, amb motiu de la inauguració del nou Arxiu Municipal i per la seva plena dedicació. El millor cartell és el que Anna Bonet va fer per a l'exposició Cent vint anys de premsa local a Palafrugell i la millor iniciativa, els llums de Nadal d'artistes locals per l'Associació de Comerciants.

Torna a l'índex