Hi ha moments especials, jugades especials, per jugadors especials!!!
Veure la cara de Michael Jordan en un últim llançament, Bodiroga llançant tirs lliures, Zidane amb la pilota als peus, l'ara famós Wilkinson en un drop,..., no fallaran!
Davant situacions límits, la mirada d'un jugador és clau, ho diu tot, sense haver-se produït la jugada, ja sé com acabarà!!
En els meus anys de bàsquet he vist aquesta mirada en pocs jugadors, però he vist que són capaços d'encomanar-la, perquè cadascun d'aquests jugadors no queda tranquil si no ha trobat un hereu, el seu hereu. Li donarà una herència i amb la mateixa mirada li exigirà que la faci més gran.
Dins del Bisbal Bàsquet, he vist aquesta mirada, no revelaré quines persones la ténen, l'heu de buscar, i si us atureu a fer-ho, la trobareu. Quan la trobeu, a la pista, a la banqueta, a la grada,..., mireu-li els ulls, i demaneu-li, sense parlar, que us la passi a vosaltres.
Amb aquesta mirada sereu infalibles, no fallareu, perquè si fins i tot falleu, estareu preparats per assumir l'error, amb naturalitat, sense abaixar el cap, amb la mateixa mirada fixa.
Hi ha dos imatges magnífiques en el món de l'esport, la dels punys aixecats de la victòria i la de la mirada fixa, amb el cap alt, de la derrota.
No sé quina és més plàstica... (Avui filosofia)