L'entrenador, un apassionat pel bàsquet.
Idea primordial i fonamental. L'entrenador ha d'ésser un "boig" pel bàsquet. Ha de transmetre la seva il·lusió i passió per aquest esport als nens.

Conèixer amb què està treballant. Característiques dels nens i nenes en aquestes edats.
L'entrenador ha de conèixer quines són les característiques físiques i psicològiques dels nens en aquestes edats, així sabrà què pot treballar i com relacionar-se amb els nens

Els nens no són jugadors de bàsqueten petit.
L'entrenador ha de treballar conseqüentment amb les característiques dels nens i nenes no pas pensant que són jugadors grans en miniatura.

L'entrenador ha d'ésser un educador.
L'entrenador de bàsquet en aquestes edats no només ha d'ensenyar elements específics del bàsquet, també ha d'incidir en aspectes com actituds, valors i normes, ... Ha de tenir ben clara la idea que està formant persones.

L'entrenador, un mirall pels nens.
L'entrenador ha de saber el grau d'influència que té en els nens i nenes que entrena, que és molt alt. Per això, sempre s'ha de comportar com l'exemple a seguir ja que els nens el veuen així. Ha de procurar sempre que el seu comportament sigui exquisit i que saber en tot moment que allò que ell faci i digui és molt important pels nens.

L'entrenador ha de buscar primordialment la diversió.
Els nens i nenes es prenen el bàsquet no pas com una obligació ni un sacrifici, ells hi busquen la diversió. L'entrenador ha de garantir que els nens i nenes s'ho passin bé, ha d'ésser el seu objectiu més important. A més ha d'aprofitar aquesta diversió com el camí de l'aprenentatge dels nens i nenes en el bàsquet.

La responsabilitat de l'entrenador. Una pràctica segura.
Durant la pràctica del bàsquet dels nens, l'entrenador n'és el responsable. És per això, que ha de garantir una pràctica segura de l'activitat.

L'entrenador ha de conèixer el reglament de les competicions i de les regles de joc bàsiques i saber transmetre-les als nens.
És important que l'entrenador conegui el reglament de les competicions on actuen els nens i les regles de joc bàsiques que ha de transmetre als nens i nenes perquè les coneguin i les vagin adaptant. Tan important com conèixer el reglament de les competicions i les regles de joc bàsiques és conèixer la filosofia d'aquest reglament i d'aquestes regles (ex: si en mini-bàsquet s'ha de jugar un mínim de 2 períodes i un màxim de 4 és perquè en aquestes edats tothom ha de jugar,...)

L'entrenador ha d'ésser un bon comunicador.
Quan es vol transmetre una idea als nens l'entrenador ha de saber com fer-ho. L'entrenador ha de saber com comunicar-se amb els nens, idees clares, explicacions curtes i simples, assegurar-se que l'entenguin, també ha de saber com ubicar els nens perquè l'escoltin,... A més l'entrenador també s'ha de saber comunicar amb la resta de gent que envolta l'equip, especialment amb els pares, també amb directius, altres entrenadors, àrbitres, anotadors,...

La Planificació, eix a seguir per treballar.
És molt important que l'entrenador faci una planificació del què vol ensenyar, què és més important, quins són els objectius a aconseguir, a través de quins continguts els ha d'assolir,... Aquesta planificació ha d'ésser basada, especialment, en els nens que té, però també ha de tenir en compte factors com instal·lacions, dies d'entrenament, filosofia de club,...

La Planificació no pot ser una presó per l'entrenador.
"Tota programació està feta per ser canviada". L'entrenador ha d'anar avaluant si aquella planificació és l'adequada, per exemple ha de veure si els objectius que s'havia plantejat estant molt lluny de l'abast dels nens els haurà de modificar. No s'ha d'obsessionar amb aquesta programació i l'ha d'anar adaptant a mesura que hi vegi que hi ha quelcom que ho requereixi.

Formar jugadors creatius i lliures en la decisió.
És importantíssim que l'entrenador tingui present que el més important és ensenyar als nens a resoldre els problemes que se li presenten. L'entrenador ha d'ensenyar a resoldre i a decidir i no pas a executar. Ha de plantejar situacions-problema i guiar el nen i nena a la resolució; tenint en compte que ha d'ésser el nen qui hi trobi la solució. Així aconseguirem formar jugadors decidits i creatius i no pas robots.

Els hàbits. Primer pas per un bon treball.
L'entrenador ha de transmetre i aconseguir que els nens i nenes adquireixin hàbits (puntualitat, vestimenta, higiene, Escoltar en les explicacions, respectar el material,...). Aquests hàbits són fonamentals per poder desenvolupar una pràctica correcta i sense interferències..

El reforç positiu.
Hem de partir de la base que els nens no s'equivoquen expressament ni molt menys, el que ells fan, fent tot el possible, ho fan pensant que ho faran bé. L'entrenador ha de saber veure on parteix l'error del nen, fer-li veure i guiar-lo en la resolució òptima del problema, sempre animant-lo i ajudant-lo. Com canvia després de per exemple errar una passada dir: "Què fas? No, això no! Passa-la bé!" Que potser ens pensem que la volia passar malament...? Podríem dir : "Bé, està molt bé, però perquè creus que no hi ha arribat el passe?" El nen ens contestarà i sabrà que era perquè estava molt lluny, p.ex. desprès l'haurem de guiar i dir-li: "OK, molt bé, però veus acosta-t'hi més, d'acord?". Hi ha d'haver correcció però s'ha de buscar d'una forma positiva per assegurar l'aprenentatge del nen.

Anàlisi i autocrítica.
L'entrenador, en tot allò que fa, ha d'analitzar què busca, per què ho fa així,... A més un cop realitzada qualsevol cosa, un entrenament, la planificació, ..., ha d'ésser capaç d'analitzar si ha funcionat, si ha estat efectiu, què falta per millorar,... Amb aquest anàlisi l'entrenador ha de fer autocrítica, ha de saber quins error ha comès, perquè els ha comès, com pot millorar-ho,.. L'autocrítica ha de servir, no pas per desanimar-se ni sentir-se fracassat, sinó pel contrari per millorar dia rera dia i aprendre constantment i aconseguir ser millor entrenador.

La flexibilitat, treball imprescindible.
Tot i que els nens són flexibles, la flexibilitat és una capacitat que es va perdent; per això amb nens s'ha de treballar. Els nens han d'adquirir la flexibilitat com un hàbit ja que aquesta serà imprescindible per aconseguir un òptim desenvolupament físic del nen en posteriors etapes.

L'aprenentatge ha de partir de la situació real de joc.
Els aprenentatges han de partir sempre de la situació real de joc. Hem de plantejar la situació a resoldre a partir dels conflictes que ens trobem en les situacions que es donen jugant i a partir d'aquí fer el treball corresponent de l'aprenentatge més analític per, posteriorment, tornar a la situació real de joc i veure si es resol el problema. La situació real de joc no ha d'ésser només el punt final dels aprenentatges, també n'ha d'ésser el punt de partida.

Ajustar-se a les dificultats de cada nen.
L'entrenador ha de tenir present que no tots els nens són iguals. Alguns tindran més facilitats i habilitats, d'altres no tantes. Per això l'entrenador s'haurà d'ajustar a les dificultats de cada nen, i prestar més atenció i ajuda als que més problemes presenten.

Ampli ventall de material i activitats.
És molt important que els nens utilitzin un ampli ventall de material i que l'entrenador els proposi activitats molt diverses i diferents; d'aquesta manera els nens es troben en situacions noves molt sovint que els crearà una base molt àmplia d'experiència motriu i de resolucions de problemes.

Preparació física integrada dins l'entrenament.
El treball de la preparació física en aquestes edats (coordinació, velocitat de reacció, resistència i flexibilitat, bàsicament) no pot ser un treball a part de l'entrenament, ha d'anar conjuntament amb les activitats que proposem als nens. Per exemple si volem treballar la resistència podem realitzar una roda combinada de tot el camp a un ritme no massa elevat durant 12-15'.

L'aparició de la pubertat és el que coneixem com a època del canvi.
Això comporta un creixement descompensat sobretot de cames i braços. Això causa una manca de coordinació, un desequilibri en el jugador i alhora afecten de manera clara al domini dels fonaments bàsics del bàsquet. Aquesta etapa ha de ser de reconstrucció de tots els fonaments assimilats durant les etapes anteriors. Etapa Pre-Infantil i Infantil.

Tenir un bon repertori de materials amb els quals treballar en el entrenaments.
Això ens permetrà una gran varietat d'exercicis i farà la pràctica més divertida, aspecte indispensable en aquestes edats. L'objectiu principal en aquestes edats és la diversió dels nens.

El primer objectiu de l'entrenador-educador és el de formar jugadors, que vol dir transmetre valors per a la vida mitjançant el bàsquet. Valors com el treball en equip, l'esforç, la capacitat de sacrifici, la solidaritat o altres han de ser-hi presents.

Hem de ser educadors per sobre d' entrenadors. Hem d'ensenyar hàbits de comportament, de vestimenta, higiene personal... i el més important : hem de donar exemple d'això.

Saber relacionar-se amb els membres de l'equip i també amb els pares. Tenir una bona comunicació amb els pares és molt important i sobretot que la comunicació pare-fill vagi paral·lela a la de fill-entrenador.

És important per a un entrenador saber els drets que tenen cadascun dels jugadors del seu equip: dret a participar en el joc, dret a ser tractats segons el seu nivell maduratiu, dret a prendre decisions...

La visió de les coses, per part de l'entrenador, no és la mateixa que tenen els nens. S'ha de tenir en compte que els nens són més espavilats del que semblen.

Els nens/es han de jugar a bàsquet des del primer dia, encara que no en dominin els fonaments. Són aprenentatges que van paral·lels.

Els missatges que donem als nens han de ser senzills i curts.

L'entrenador ha d'aprendre a escoltar ( buscar i observar al jugador "termòmetre" dins l'equip). Això ens facilitarà les coses alhora de veure com es desenvolupen els exercicis programats ( si els agrada l'exercici, si estan cansats, si s'avorreixen...).

Portar sempre les sessions d'entrenament programades i si pot ser per escrites. Això dóna a entendre que l'entrenador és una persona programada, previsora... i això també és una manera d' educar i de donar exemple als jugadors.

Alhora de preparar les sessions, començar per lo global ( primer jugar) i poc a poc passar a lo específic ( mica en mica ja anirem ensenyant tot el restant). Amb això aconseguirem que als nens se li presentin problemes i que ells mateixos trobin els seus errors i mirin de solucionar-los. Això farà que creem jugadors amb iniciativa pròpia.

Dintre de les sessions, primer ensenyar els elements que ajuden a desenvolupar l'atac, aspecte important per "enganxar" els nostres joves jugadors al bàsquet.

Plantejar reptes que siguin assequibles pels jugadors, sinó l'únic que s'aconsegueix és generar frustració.

És important que tot treball que es plantegi tingui un objectiu clar i sobretot explicar-ho als jugadors.

No utilitzar mètodes d'entrenament de resistència, força, etc... copiant allò que nosaltres hem fet d'adolescents o adults.

Els entrenadors del club també som un equip. Tots el entrenadors del club també formem un equip, hem de saber com treballen els altres, discutir, corregir-nos, copiar-nos,... Tot això sempre vist des d'un punt de vista positiu i de confiança, ja que tots volem formar persones i busquem el mateix. També som els responsables que hi hagi un bon ambient entre el "nostre" equip i conseqüentment a això hem d'actuar.

Formem membres de club. Tots sabem que un club on només hi hagi jugadors no funciona, es necessiten entrenadors, auxiliars de taula, directius, àrbitres, col·laboradors,... Això també ho hem de transmetre als nens, que aprenguin a col·laborar i implicar-se en el club, sabent que el que més els agrada és jugar, però és imprescindible l'altra gent per poder jugar i ells també ens poden ajudar. Que coneguin les altres funcions.

Esforç, respecte i il·lusió. Aquests són els nostres objectius amb els nens, tota la resta són "excuses" per aconseguir això.

BISBAL BÀSQUET = ESFORÇ + RESPECTE + IL·LUSIÓ + PASSIÓ