|
En aquest document hem començat donant una pinzellada de com podríem fer
un seguiment del que fan a Internet els nostres fills o alumnes,
sense la necessitat d’instal·lar res, simplement utilitzant
les eines que tenim a casa o a l’aula (Capítol 2).
L’Assessor de Continguts del l’Internet
Explorer o el Netscape (eina incorporada en els navegadors
per fer de filtre de continguts), és per a molts internautes
una eina encara per descobrir. Configurar l’Assessor de Continguts
(Capítol 3) perquè visiti les webs que estan etiquetades amb
uns continguts que nosaltres podem decidir quins han de ser,
és un manera de fer una navegació segura i un primer pas en
el que podríem considerar una navegació tutoritzada. No hem
d’oblidar que hi ha tota una sèrie d’entitats sense ànim de
lucre, com ICRA, que tenen com a objectiu poder etiquetar
el major nombre de planes webs.
Com en totes les activitats
de millora, la possibilitat de poder tirar endavant la instal·lació
d’un filtre de continguts, dependrà de la disponibilitat econòmica
del centre o de la família. La utilització de mètodes alternatius
a la instal·lació de filtres de contingut, com pot ser la
monitorització de les planes visitades pels ordinadors que
tenen connexió a Internet ens permetrà realitzar una política
de seguiment de com s’està utilitzant Internet.
Si creiem que la bona
configuració de l’Assessor de Continguts juntament amb la
monitorització (seguiment del que els alumnes estan fent),
no ens ha donat el resultat esperat caldrà plantejar-se la
presència d’un filtre de continguts a casa o en el propi centre.
Són moltes les empreses que ja s’han vist obligades a instal·lar
un filtre de continguts, amb l’únic objectiu de millorar el
rendiment dels treballadors. Els centres d’ensenyament, les
biblioteques o les mateixes famílies no poden seguir un camí
diferent en aquest món tan canviant, que ha entrat a casa
nostra i als centres d’ensenyament.
La majoria dels filtres
de contingut han de millorar constantment la base de dades
de les seves llistes d’adreces permeses o prohibides. Encara
que les comparacions moltes vegades no són encertades, comparar
els filtres de contingut amb els antivirus és encertat. Pots
tenir la darrera versió d’antivirus però potser en aquell
moment s’està “construint” un virus per al qual el teu antivirus
no està preparat. Darrera els filtres de continguts hi ha
d’haver un equip de persones que s’encarreguin d’analitzar
les darreres webs que han aparegut a la xarxa i així poder-les
classificar per temàtiques, amb un únic objectiu, tenir un
programa sabedor del què hi ha i on a la xarxa.
Hem parlat de monitorització, del
seguiment que es fa amb els ordinadors, dels filtres de contingut,
però encara no hem parlat potser del factor més important,
el factor humà. Segurament la millor manera de protegir als
nostres fills o alumnes del que poden trobar a Internet, passa
per estar molta més estona amb ells quan utilitzen la xarxa.
Hem de presentar-los la informació que es troba a Internet
i discutir-la amb ells, han de saber perquè és important tenir
una xarxa segura. Des de fa molt de temps eduquem als fills
amb una sèrie d’hàbits de conducta, com poden ser que no parlin
amb estranys, aquests costums s’han vist afectats per l’entrada
de les noves tecnologies. Tenir al fill o alumne assegut davant
d’un ordinador amb connexió a Internet, porta una sèrie de
riscos, hem de ser coneixedors que existeixen, i hem de saber
que hi ha una sèrie d’eines que ens poden ajudar, però cap
tan important com conèixer i participar en les activitats
dels nens a Internet. Els pares MAI han de deixar la responsabilitat
de tutoritzar als nens, en els programes de software que puguem
instal·lar.
En el primer trimestre
del 2001 segons dades de diferents estudis realitzats a l’estat,
Internet només es troba present en el 15 % de les llars. En
molts nens el primer contacte amb Internet es farà a l’escola.
És important que els mestres sàpiguen perfectament què és
Internet i què és el que els nens es poden trobar quan fan
servir els diferents recursos que ofereix la xarxa de xarxes.
Hem instal·lat i configurat a casa
i en models d’aula semblants a les que trobem a primària (sense
proxy) o secundària (amb proxy) diferents filtres
de continguts (Capítol 3) . Hem descrit les característiques
més importants de cada un d’ells i els seus avantatges i inconvenients.
La decisió de fer servir un o altre no ha de ser “traumàtica”.
A més, com en tot el software que es s’ofereix o es ven a
la xarxa, et deixen provar-lo per un període de temps i després
es pot decidir quina és la eina més adequada per instal·lar-la
al centre. Com que segurament la decisió que puguem prendre
dependrà del cost, s’ha parlat de les diferències econòmiques
de tots els productes estudiats.
En el present document
s’ha elaborat una guia per a la implantació dels sistemes
de filtratge a les escoles. Com tota la informació que fa
referència a les noves tecnologies, és canviant. Per aquesta
raó s’ha donat una sèrie d’adreces web (annex) que intenten
ser un punt de referència en el que és el filtratge de continguts
dintre de les llars, centres d’ensenyament o biblioteques.
En aquestes planes web, poden trobar les diferents organitzacions
que donen INFORMACIÓ SOBRE SEGURETAT, CONSELLS PRÀCTICS, FILTRES
I ALTRES EINES DE CONTROL.
|
