|
Un
ordinador connectat a Internet, permet rebre o enviar correu
electrònic (e-mails), mantenir converses en temps real (xats),
descarregar fitxers de qualsevol tipus (text, imatges, so,
vídeo, etc) i fins tot rebre informació de forma ilimitada
(www). Totes aquestes possibilitats converteixen l’ordinador
en un centre d’informació i de comunicacions.
D’una
forma semblant a com tenim instal·lat Internet a casa, les
configuracions de les aules dels centres, ens donen la possibilitat
de poder utilitzar tots els recursos que presenta Internet
simplement clicant a sobre de la icona del navegador. La possibilitat
de poder saber en tot moment què han visitat els alumnes no
és una feina complicada i sí que ens pot orientar, per saber
si aquest recurs que és Internet, els alumnes o els fills
l’utilitzen d’una forma adequada. Possiblement fer una mica
el trapasser ens farà decidir si cal o no instal·lar un filtre
de continguts.
No
és complicat saber si la utilització d’Internet es fa de forma
“correcta”, però segons el tipus de connexió (amb o sense
proxy) i el sistema operatiu (Windows o Linux) s’ha de fer
d’una o altra forma.
2.3.1
Xarxes sense proxy (Centres
de Primària i a casa)
Els diferents navegadors deixen dintre de l’ordinador
una carpeta amb les darreres planes visitades (arxius temporals
d’Internet), això ens permet donar una visió ràpida de quin
ús es fa d’aquest recurs
L’Internet Explorer
o Netscape estan configuratas per utilitzar carpetes com la
que veiem a la Figura 2.2, on s’ammagatzema els fitxers temporals
d’Internet (cache). No hem d’oblidar, però, que es pot accedir
a aquests fitxers i esborrar-los.
2.3.2 Xarxa amb proxy (Centres de
Secundària)
Ø MicroSoft
Proxy Server (Windows)
Si la connexió a Internet es fa mitjançant un servidor proxy,
en aquest cas Proxy Server de MicroSoft, no és necessari anar
a cadascun dels ordinadors de l’aula i obrir la carpeta dels
fitxers temporals de Internet per saber quines planes han
estat visitades. Proxy Server, guarda diàriament la informació
de les planes visitades en fitxers amb extensió “log” dins
d’una de les carpetes del servidor, que per defecte té el
nom:
c:\winnt\system32\msplogs
Aquests fitxers poden ser visualitzats des de qualsevol
editor de text, permetent poder ser monitoritzades les planes
web que han estat visitades a través del servidor proxy (Figura
2.3).
Aquests fitxers
tenen entre altres informacions, la IP de l’estació de treball,
l’hora de la connexió i la plana visitada. S’ha de vigilar
el tamany d‘aquests fitxers de registre, ja que poden arribar
fàcilment a uns quants megaByte, prenent molt d’espai de
disc dur.
Ø Squid Proxy Server (Linux)
D’una forma semblant al proxy de MicroSoft, la forma
més senzilla de mostrar les planes visitades quan s’utilitza
l’Squid, és mitjançant l’edició del fitxer “log”, en aquest
cas “access.log”, que conté les peticions que han fet la resta
d’ordinadors del centre.
Si a la línia de comandes de
Linux posem “tail –f” obtindrem una llista en temps real de
les peticions. En canvi, si fem un “tail –n xxx” veiem les
darreres xxx línies (Figura 2.4). Entre altres informacions
que obtenim del fitxer “access.log” tenim l’adreça de l’ordinador
client (IP), si era o no era a la catxé (si la plana ja era
al proxy o no) i l’objecte (la plana, imatge, etc.) que ha
estat demanat.
Existeixen petits programes que analitzen
les entrades del fitxer “access.log” i les presenten d’una
manera més intel·ligible. La informació es pot actualitzar
de forma automàtica a les hores i a les mitges hores (mitjançant
un script (programa) en llenguatge Perl) per després poder
ser consultades a través d’un navegador (Figura 2.5).
Existeixen altres opcions per
saber l’ús d’Internet, com pot ser la consulta d’estadístiques
que genera el programa Calamaris (un altre script en Perl),
que pot donar les planes més visitades des del centre (Figura
2.6).
Els Squid Proxy
Server instal·lats en els centres de secundària pel Departament
d’Ensenyament utilitzen l’aplicació Calamaris i els seus accessos
són consultables des de fora del propi Centre, la qual cosa
és una bona ajuda per als administradors de xarxes. L’Squid
Proxy Server incorpora un sistema de filtratge basat en autoritzar
o denegar les adreces. Per tant, poden fer-se llistes d’adreces
autoritzades i llistes d’adreces no autoritzades. És de senzilla
implantació però requereix força manteniment per ajustar les
llistes a les necessitats del Centre.
|
