Les noves tecnologies a casa i a l'escolaFiltres de contingutInstal·lació i configuració de filtres ConclusionsBibliografiaEnllaços
( clica un capítol per accedir al submenú ) [Portada]

Capítol 2
Filtres de contingut

2.3  Com saber si la utilització d’Internet es fa de forma adequada

Un ordinador connectat a Internet, permet rebre o enviar correu electrònic (e-mails), mantenir converses en temps real (xats),  descarregar fitxers de qualsevol tipus (text, imatges, so, vídeo, etc) i fins tot rebre informació de forma ilimitada (www). Totes aquestes possibilitats converteixen l’ordinador en un centre d’informació i de comunicacions.

D’una forma semblant a com tenim instal·lat Internet a casa, les configuracions de les aules dels centres, ens donen la possibilitat de poder utilitzar tots els recursos que presenta Internet simplement clicant a sobre de la icona del navegador. La possibilitat de poder saber en tot moment què han visitat els alumnes no és una feina complicada i sí que ens pot orientar, per saber si aquest recurs que és Internet, els alumnes o els fills l’utilitzen d’una forma adequada.  Possiblement fer una mica el trapasser ens farà decidir si cal o no instal·lar un filtre de continguts.

No és complicat saber si la utilització d’Internet es fa de forma “correcta”, però segons el tipus de connexió (amb o sense proxy) i el sistema operatiu (Windows o Linux) s’ha de fer d’una o altra forma.

2.3.1      Xarxes sense proxy (Centres de Primària i a casa)

Els diferents navegadors deixen dintre de l’ordinador una carpeta amb les darreres planes visitades (arxius temporals d’Internet), això ens permet donar una visió ràpida de quin ús es fa d’aquest recurs

         L’Internet Explorer o Netscape estan configuratas per utilitzar carpetes com la que veiem a la Figura 2.2, on s’ammagatzema els fitxers temporals d’Internet (cache). No hem d’oblidar, però, que es pot accedir a aquests fitxers i esborrar-los.

2.3.2   Xarxa amb proxy (Centres de Secundària)

Ø     MicroSoft Proxy Server  (Windows)

Si la connexió a Internet es fa mitjançant un servidor proxy, en aquest cas Proxy Server de MicroSoft, no és necessari anar a cadascun dels ordinadors de l’aula i obrir la carpeta dels fitxers temporals de Internet per saber quines planes han estat visitades. Proxy Server,  guarda diàriament la informació de les planes visitades en fitxers amb extensió “log” dins d’una de les carpetes del servidor, que per defecte té el nom:

c:\winnt\system32\msplogs

            Aquests fitxers poden ser visualitzats des de qualsevol editor de text, permetent poder ser monitoritzades les planes web que han estat visitades a través del servidor proxy (Figura 2.3).

Aquests fitxers tenen entre altres informacions, la IP de l’estació de treball, l’hora de la connexió i la plana visitada. S’ha de vigilar el tamany d‘aquests fitxers de registre, ja que poden arribar fàcilment a  uns quants megaByte, prenent molt d’espai de disc dur.

Ø     Squid Proxy Server (Linux)

            D’una forma semblant al proxy de MicroSoft, la forma més senzilla de mostrar les planes visitades quan s’utilitza l’Squid, és mitjançant l’edició del fitxer “log”, en aquest cas “access.log”, que conté les peticions que han fet la resta d’ordinadors del centre.

Si a la línia de comandes de Linux posem “tail –f” obtindrem una llista en temps real de les peticions. En canvi, si fem un “tail –n xxx” veiem les darreres xxx línies (Figura 2.4). Entre altres informacions que obtenim del fitxer “access.log” tenim l’adreça de l’ordinador client (IP), si era o no era a la catxé (si la plana ja era al proxy o no) i l’objecte (la plana, imatge, etc.) que ha estat demanat.

 


Existeixen petits programes que analitzen les entrades del fitxer “access.log” i les presenten d’una manera més intel·ligible. La informació es pot actualitzar de forma automàtica a les hores i a les mitges hores (mitjançant un script (programa) en llenguatge Perl) per després poder ser  consultades a través d’un navegador (Figura 2.5).

Existeixen altres opcions per saber l’ús d’Internet, com pot ser la consulta d’estadístiques que genera el programa Calamaris (un altre script en Perl), que pot donar les planes més visitades des del centre (Figura 2.6).

Els Squid Proxy Server instal·lats en els centres de secundària  pel Departament d’Ensenyament utilitzen l’aplicació Calamaris i els seus accessos són consultables des de fora del propi Centre, la qual cosa és una bona ajuda per als administradors de xarxes. L’Squid Proxy Server incorpora un sistema de filtratge basat en autoritzar o denegar les adreces. Per tant, poden fer-se llistes d’adreces autoritzades i llistes d’adreces no autoritzades. És de senzilla implantació però requereix força manteniment per ajustar les llistes a les necessitats del Centre.