|
Internet ofereix als nens l’oportunitat
d’aprendre, de divertir-se i de créixer com a persones. Però
els pares, mares i mestres han de saber entendre els riscos
que comporta tenir els nens connectats.
Com una font inesgotable de suport
per a les matèries que s’imparteixen en els centres, les escoles
comencen a dependre cada vegada més d’Internet. Poder limitar
l’accés lliure a tot el contingut d’Internet ens portarà a
fer un bon ús d’aquest nou recurs.
Moltes entitats sabent dels perills que comporta aquesta situació han ajudat
a fer aparèixer una sèrie d’eines en el mercat del software
per poder prevenir dels riscos que suposa obrir una finestra
com Internet als menors d’edat. Aquestes eines permeten saber
que és el que el nen VEU i FA a l’ordinador.
Internet proporciona tota mena
d’informació a través del mateix mitjà i no té una forma evident
de diferenciar el material segons el seu contingut. Un filtre
de contingut és un software que classifica les webs segons
la seva temàtica, permetent poder escollir la informació a
la que pot accedir l’usuari.
Un fet en aparença senzill, com
podria ser evitar la visualització d’una plana a Internet
amb un contingut que podríem considerar “no ajustat” a les
necessitats de l’alumnat, està carregat de molta complicació
tècnica.
Des de començaments dels 90, s’han començat a obrir
camí en el mercat diferents empreses de software o entitats
sense ànim de lucre, que desenvolupen programari amb l’objectiu
de limitar l’accés dels alumnes a material poc apropiat que
hi pot haver a Internet.
Les eines de filtrat disponibles
en el mercat estan basades en:
Ø Llistats d’adreces prohibides
i permeses.
Ø Cerca de paraules claus.
Ø Classificació de pàgines
mitjançant etiquetes (PICS).
Independentment
de la utilització d’un o altre mètode aquest software permet,
moltes vegades, fer un seguiment de les planes que estan visitant
els alumnes (monitorització), donant la possibilitat de crear
informes per a analitzar quins llocs web visiten i així poder
ajustar el programa a les necessitats de l’escola.
2.1.1 Llistes
d’adreces prohibides i permeses
El bloqueig mitjançant llistes funciona
enumerant els llocs que haurien de ser bloquejats o permesos.
Un dels principals
problemes que ens trobem en els filtres basats en llistes
és l’aparició constant de nous llocs a la xarxa, fet que obliga
als venedors de software a anar actualitzant de manera regular
aquestes llistes, les qulals
sempre seran incompletes.
Donada la incapacitat de poder anar actualitzant la
llista d’adreces no permeses, s’ha optat en alguns programes
per oferir llistes d’adreces permeses. D’aquesta manera podríem
fer que el nen o l’adolescent només visités la llista d’adreces
permeses.
La majoria dels venedors d’aquest
tipus de software utilitzen sistemes d’encriptació matemàtica
perquè els usuaris no puguin veure la llista de llocs bloquejats,
pel fet de considerar les llistes un secret comercial. De
totes maneres, es proporcionen descripcions detallades dels
criteris que s’han utilitzat per determinar els llocs que
han estat bloquejats. En alguns casos és possible personalitzar
les llistes, eliminant o afegint les adreces que es desitgin.
2.1.2 Cerca
de paraules-clau
Actualment les
empreses de desenvolupament de software NO han trobat un mètode
que permeti fer una avaluació automàtica del contingut en
TEXT d’una plana web i decidir si la informació que conté
és apta o no per als alumnes. L’avaluació automàtica de les
IMATGES encara és molt més complicada i fa necessari una major
evolució d’aquest tipus de software.
El bloqueig a planes web per la
presència de paraules “no adequades” el converteix en un mètode
poc flexible. El filtratge de continguts basat en el bloqueig
per text ha d’evolucionar fins al punt de poder deduir que
l’existència de segons quines paraules en un context o altre,
han de permetre la visualització de la plana web. Un exemple
d’aquest problema el van tenir a la Universitat de Kansas
quan van instal·lar el programa Surfwatch (programa que filtra
continguts pornogràfics) i es van trobar que limitava l’accés
a la seva Llibreria Mèdica Archie R. Dykes (Balkin et al.,
2000).
Un altre camí
per evitar el bloqueig és esborrar el text “sospitós”, però
això pot ocasionar resultats tan estranys com convertir frases
com: “ Els conservadors s’oposen al casament homosexual” en
“El conservadors s’oposen al casament” (Weinberg, 1997).
2.1.3 Classificació
de pàgines mitjançant etiquetes (PICS)
El darrer mètode de filtratge de
contingut és el de la classificació de les pàgines mitjançant
etiquetes.
PICS (Plataforma per a la selecció
de contingut a Internet) va desenvolupar un protocol per poder
etiquetar les planes web, d’aquesta manera els creadors de
webs poden etiquetar les seves planes fent una petita descripció
d’una forma senzilla i interpretable pels navegadors.
Un sistema com PICS permet etiquetar
la web en categories i subcategories que poden utilitzar-se
per classificar els continguts. D’aquesta forma els programes
que utilitzen PICS són molt més flexibles, ja que els criteris
utilitzats per als sistemes de classificació estan disponibles
públicament. Una categoria com “Desnudez” pot estar subdividida
en quatre nivells que van des de “ninguna desnudez” a “Desnudez
frontal provocativa” passant per categories com “atuendos
reveladores”, “desnudez parcial” i “desnudez frontal”. Un
cop triat el nivell de filtre el programa deixarà visualitzar
el contingut d’una plana si està dins del nivell acceptat.
PICS està desenvolupat com un estàndard
obert, de forma que qualsevol persona pot crear un sistema
de classificació. Aquest sistema de classificació ha de tenir
definides categories i classificacions dins les categories.
Un cop s’ha desenvolupat el sistema de classificació s’ha
de fer extensiu als creadors de continguts i als usuaris.
En l‘actualitat, hi ha diferents
serveis PICS que s’estan utilitzant i promovent àmpliament.
Els més coneguts són:
Ø RSACi (Consell Assessor de Software d’Entreteniment
de Internet) disponible des de 1996, probablement és el més
popular en el mercat. RSACi només disposa quatre categories,
cossos nus, sexe, llenguatge
i violència. Podem trobar un servei de classificació a la
seva plana web: www.rsac.org.
Ø ICRA (Associació de Classificació de Continguts
a Internet), organització independent i sense ànim de lucre,
establerta a Europa i Nord Amèrica, ha desenvolupat aquest
nou sistema partint del sistema de classificació RSACi. En
aquest nou sistema s’han afegit noves categories entre les
que s’hi inclouen: promoció de drogues, alcohol, tabac i armes.
Per classificar un lloc, la persona que ha fet la web, omple
un qüestionari a través de la pàgina de ICRA www.icra.org , i després la màquina de
classificació de continguts de ICRA crea una etiqueta de classificació
que compleix les normes PICS i que descriu el lloc classificat.
Tot seguit la persona que ha fet la web rep aquesta informació
en pantalla i per correu electrònic.
Ø SafeSurf va ser desenvolupat per
la corporació SafeSurf i no es tan popular com RSACi. Les categories d’aquest sistema inclouen entre altres, "Temes
heterosexuals", "Temes homosexuals", "Violència",
“Drogues", "Jocs i apostes”, amb nou subdivisions
dins d’unes categories que es basen en l’edat de l’internauta.
Fins que el número de planes classificades
no augmenti és aconsellable la utilització dels altres sistemes
de control (llistats d’adreces prohibides i permeses i/o cerca
de paraules-clau), ja que malauradament existeixen molt poques
planes que estiguin etiquetades.
Una de les crítiques més destacables en
la classificació per PICS és que les noves versions de filtratge
permeten a terceres persones poder etiquetar tot el material
procedent d’una adreça concreta d’Internet.
|
