|
Fent una mica de memòria, les primeres connexions
a Internet des de les escoles, es van realitzar durant l’any
1997. Aquestes primeres connexions dels centres a Internet,
es realitzaven mitjançant la utilització d’un mòdem. Eren
els començaments de la generalització d’Internet i aquestes
primeres experiències ja ens feien veure que l’aula no era
un espai tancat. El centre oferia un servei molt novedós.
L’entrada
d’Internet als centres ha donat la possibilitat de poder utilitzar
informació que no es trobava en els llocs fins ara habituals,
com era en els llibres. A més, el suport multimèdia ofereix
unes possibilitats diferents al suport paper. Aquest fet ha
comportat un canvi en l’ensenyament de les assignatures que
s’imparteixen. Observar com un dels ordinadors del centre
començava a rebre informació que es trobava fora de l’aula
d’informàtica, era una entrada d’aire fresc a l’escola i un
recurs més per al mestre, en l’ensenyament de la seva matèria.
Ja des d’aquelles primeres connexions es començava
a parlar del gran problema d’Internet: la manca de velocitat.
Aquest fet, va provocar que molts companys no s’aventuressin
en la utilització d’aquest nou recurs. S’estimaven més la
utilització de qualsevol eina que es trobés físicament dins
de l’aula (activitats CLIC, paquets d’ofimàtica, enciclopèdies
multimèdia) abans que dependre de la connectivitat a Internet
(velocitat i fiabilitat de connexió) per impartir la seva
classe.
Durant l’any
1998 hi va haver una millora en la connectivitat a Internet
amb l’entrada dels enrutadors (routers) i la contractació
de línies digitals (XDSI). Aquests fets van fer que el docent
es retrobés amb un nou recurs a l’escola, una finestra a l’exterior.
En pocs anys, tant les escoles com els seus docents van començar
a disposar de correu electrònic i d’ un espai on mostrar informació
a l’exterior (planes web). Havia començat a aparèixer una
major dependència de la xarxa de xarxes per impartir classe.
L’alumnat creix en un món clarament multimèdia, i quin
millor atractiu per donar classe que utilitzar un recurs multimèdia
inesgotable per aconseguir l’atenció de l’alumne.
Internet és doncs un recurs prou
llaminer per a tots: alumnes, pares i ensenyants. Com a totes
les eines, cal que se’n faci un ús segur. Moltes vegades,
les activitats proposades pel professorat a l’aula o a casa
poden veure’s mermades per una mala utilització de l’eina.
Fer un xat pot ser molt educatiu.
Fer-lo de forma indiscriminada, quan no toca o amb continguts
inadequats serà justament el contrari. Visitar determinades
planes o d’altres pot ser convenient o no, segons l’edat,
l’activitat, etc.
El professorat,
i també els pares, hem de poder adequar l’eina a la nostra
tasca d’educadors. És per això que cal que els centres i les
famílies puguin triar què fan els infants i els adolescents
amb aquesta nova eina.
|
