|
L’aula d’informàtica
ha estat des de sempre un espai on es poden reforçar les assignatures
que els alumnes reben de les diferents matèries del curs.
L’existència de recursos, on el mestre pot “fer jugar” a l’alumne
aprenent a corregir-se les seves faltes d’ortografia o memoritzar
la taula de multiplicar mitjançant senzills programes, ha
fet de les aules d’informàtica a les escoles, un lloc on poder
aprendre passant-s’ho bé. La utilització de programari més
específic per alguna assignatura, juntament amb un paquet
d’ofimàtica, ha definit un espai on els alumnes de primària
i secundària tenen els recursos necessaris per accedir a les
noves tecnologies.
Segurament el factor més important que ha fet entrar a molts ensenyants
a les aules ha estat el progressiu abaratiment i augment de
la potència dels equips així com l’arribada d’un entorn gràfic
(Windows) que deixa entreveure que la informàtica tendeix
cada vegada més a fer-se entenedora i assequible. Aquest fet
ha provocat que la informàtica deixi de ser un fenomen d’ús
restringit, només per unes quantes persones, a ser cada vegada
més generalitzada. Fa uns anys la persona que feia informàtica
al centre, era una persona que normalment feia programació,
o que utilitzava uns programes molt poc intuïtius. Cada vegada
és més habitual veure com els mestres utilitzen aquests nous
recursos en la seva tasca docent. Molts companys reacis a
utilitzar l’ordinador, han començat a fer servir eines com
el tractament de textos o el correu electrònic. De fet, encara
hi ha molt de camí per recórrer, però poc a poc es va prenent
consciència de la necessitat de fer servir les noves tecnologies
i no ens podem quedar al marge.
L’encara elevat
cost que suposa la compra d’un ordinador i els seus perifèrics
(impressora, escànner) ha comportat que molts alumnes accedissin
a aquests recursos per primera vegada en els seus centres.
Sabedors d’aquest apropament entre les noves tecnologies i
les inquietuds dels alumnes ha aparegut en molts centres una
gran sensibilitat vers aquest tema. La implicació de l’Administració
i també de les associacions de pares i mares d’alumnes (AMPA)
en la compra de material, ha fet possible millorar quantitativament
i qualitativament les aules d’informàtica en molts centres.
L’entrada de
les darreres aules d’informàtica no hagués suposat un gran
canvi, si no hagués anat acompanyada d’una connexió a Internet.
No és una aula més d’informàtica en el centre, s’ha dotat
al centre, amb un espai on poder enviar i recollir informació.
Internet, ha fet que l’aula s’hagi convertit en un espai connectat
al món exterior.
|