del Correu de la UNESCO, número d'abril de 2001
Podeu veure el Correu en anglès (format PDF)

Les escoles encara han de fer un gran salt qualitatiu si volen preparar els alumnes per viure en la "societat de la informació", afirma Edwyn James, del Centre per a la Innovació i la Investigació de l'Educació de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

Entrevista feta per Cynthia Guttman, periodista de la Unesco

Els països de l'OCDE dediquen entre un 1 i un 2% dels seus pressupostos d'educació a la tecnologia de la Comunicació i la informació (ICT). Fins a quin punt hem aconseguit convertir-les en autèntics instruments?

En termes relatius, l'educació no s'ha començat encara a preguntar quines implicacions té i en té moltes. Com a mitjana, els països de l'OCDE es gasten aproximadament un 0,25% dels seus pressupostos d'educació en investigació i desenvolupament, davant d'un 7% dedicat a certs sectors industrials. Consegüentment, encara sabem poques coses sobre els efectes de l'ICT en l'aprenentatge individual, i el professorat continua sense una preparació adequada per utilitzar aquests nous instruments.

És a dir, que les escoles s'estan equipant sense pensar quin serà el següent pas?

Aquesta és la paradoxa. L'ICT pot ajudar els alumnes a desenvolupar tota una sèrie de capacitats que exigeix l'economia moderna, com per exemple aprendre a aprendre, resoldre problemes, saber com aconseguir i avaluar la informació... però res d'això es reflecteix dins el programa d'estudis. Els professors no van a demanar i intercanviar idees amb altres escoles i altres persones de manera il·limitada. Els exàmens finals dels estudis secundaris es continuen basant en un corpus de coneixements i en la capacitat de demostrar-los. Perquè el professor ha d'invertir temps en desenvolupar noves tècniques que no són prou valorades pel sistema? Al mateix temps, si ho fessin hi hauria el perill de perjudicar als alumnes en els exàmens.

Malgrat tot, l'ICT no està modificant el paper del professorat?

Detesto la idea que el professor es limiti a estar present quan un alumne tingui problemes. Això indicaria una experiència educativa sense un rumb fix. Aprendre és un exercici planificat. El ritme de canvi que anuncia la tecnologia informàtica ens ha fet més conscients sobre el fet que el coneixement evoluciona. No podem considerar el mestre com algú que surt de la universitat.

Com es podria millorar la formació?

Els educadors han d'aprendre a utilitzar l'ICT. Si el desenvolupament professional es pogués produir en línia i dotar els professors dels recursos necessaris per a integrar l'ICT, aquests començarien a confiar en aquestes tecnologies. Els programes informàtics de mala qualitat són un altre gran obstacle. La manera d'avançar és facilitant el diàleg entre les empreses i els professors per decidir quin tipus de programa es necessita quin és realitzable tan a nivell tècnic com econòmic. Però això no ha fet més que començar.

És l'ICT econòmicament viable?

La majoria dels ordinadors tenen un període de vida de cinc anys, en el millor dels casos. Aleshores, com justificar la inversió de grans quantitats de diners en hardware en una escola que només obre sis hores al dia, 40 setmanes l'any, si en cinc anys el material estarà obsolet? Algunes universitats tenen serveis oberts tot el dia i permeten als seus usuaris de connectar-se quan ho desitgin. També les escoles podrien permetre l'accés a la resta de la comunitat. Per exemple, els alumnes amb més coneixements tècnics podrien rebre una modesta remuneració per treballar a l'escola a la tarda. S'han de veure les escoles com una part de la comunitat, amb relacions en un i altre sentit, i no com una entitat emmurallada.

En anglès:
CERI Programme on ICT and the Quality of Learning
(programa de TIC i Qualitat d'Aprenentatge de la CERI)
http://bert.eds.udel.edu/oecd/