Fundación Accesso. San José, Costa Rica.

Les TIC són unes eines que si volem ens poden ajudar a construir una societat més justa , participativa i solidaria, però la construcció d'aquesta societat dependrà de les accions que emprenguem, i de com utilitzem aquestes eines.

L'accés a les TIC, per si sol, no farà la diferencia. Potser fins i tot abans de l'accés, caldria reflexionar sobre la transformació que volem i aleshores pensar quina mena d'us i quin tipus d'accés ens cal per aconseguir els nostres objectius.

El que és important és l'apropiació d'aquestes eines. L'accés i l'ús seran els instruments per aconseguir aquesta apropiació.

La transformació que les TIC provoquin caldrà ser analitzada constantment. El coneixement de la influencia d'Internet en els canvis de context és part del procés d'apropiació.

Ens haurem apropiat de les TIC quan les hàgim incorporat fluidament en la nostra tasca diària. Quan puguem i sapiguem decidir quan és o no convenient utilitzar-les i com combinar-les amb altres recursos.

Una organització, un país o una persona s'haurà apropiat de les TIC quan pugui preguntar-se: Què vull resoldre? i una vegada ho tingui clar, caldrà que tingui els recursos i els coneixements suficients per a contestar aquesta altra pregunta. Com poden les TIC ajudar-me a aconseguir-lo? .

Per a fer un ús significatiu de les noves tecnologies cal tenir en compte dos aspectes:

1) Un ús estratègic que implica conèixer les diferents eines i poder determinar, segons les necessitats i els recursos quan ens cal usar les o no..

2) Una estratègia d'ús que vol dir com incorporar les TIC dins l'estratègia de la nostra escola, aula o tasca personal.

Es a dir cal saber com combinar les TIC amb altres eines i recursos més tradicionals i decidir qui se'n fa càrrec i per a què o per a qui, en quin moment, i totes les altres reflexions que impliquen tenir una estratègia d'ús per a no fer-les servir de manera indiscriminada i potser inútil i/o contraproduent.

...

Ens queda una reflexió més a fons de com fer possible que aquestes eines (les TIC) puguin contribuir a la transformació de la societat, perquè no serà l'accés, ni l'ús ni l'apropiació per si sols que promouran els canvis socials .

Serà la producció de nous coneixements utilitzant les TIC i les possibilitats d'aplicar-les a cada realitat que podran generar canvis socials.

Quan fem referència a la generació de nou coneixement en una comunitat , país o persona estem considerant:

1- La creació de coneixement nou(no existent)

2- El redescobriment del coneixement d'altres èpoques, d'altres cultures i d'altres societats diferents

3- Coneixement après per altres d'un coneixement propi.

És indispensable que aquest nou coneixement es transformi en instruments, eines útils per a ser aplicades a la solució dels problemes i les situacions concretes d'una realitat que es transforma. El nou coneixement sense aplicació concreta tampoc serà agent de canvi.

Per a reduir les escletxes digitals s'han de crear les condicions per a que els grups menys afavorits puguin tenir les capacitats per a crear nou coneixement a partir de la utilització d'Internet i el puguin reflectir en aplicacions concretes que transformin la societat. Internet pot ser una eina per al desenvolupament, i el desenvolupament depèn en gran mesura de la generació i aplicació del nou coneixement en condicions d'igualtat.

...

La Informació no és coneixement:

Cal tenir clar que la simple connexió a la xarxa no farà minvar la diferencia digital, ni les desigualtats socials i també cal tenir clar que la informació per ella mateixa no produeix coneixement. Ans el contrari l'ús indiscriminat d'Internet podria comportar sentiments d'immediatesa, excés de missatges i una sobreinformació que no contribueixi al procés de reflexió que implica la generació i l'aplicació de nous coneixements.

El procés del coneixement és un procés dinàmic i constant que consta dels següents elements:

Informació diversa i dispersa: que provinent de diferents perspectives cultures, èpoques, grups , etc enriquiran el procés.
Sistematització: La informació l'hem de discriminar, ordenar-la categoritzar-la i prioritzar-la en funció de les necessitats o problemes que vulguem resoldre.
Assimilació: La informació ha de ser assimilada a les pròpies experiències, unir-la a d'altres coneixements i incorporar-la a la vida quotidiana.
Generació de nou coneixement: noves idees, noves concepcions, noves interpretacions i noves solucions i alternatives a les que teníem fins ara.
Difusió: S'han de difondre les noves propostes per a què es reincorporin com a part de la informació diversa i dispersa formant part del cicle que reassimilaran els altres.
Discussió: per generar noves preguntes i inquietuds i anar clarificant els nous coneixements.

Internet és una eina molt eficaç per desenvolupar el procés de generar nou coneixement. Ja que a Internet:

La disponibilitat d'informació és immensa.
El procés de compartir és molt més àgil i ampli
La possibilitat de difondre el coneixement és més barat, més democràtic i més senzill.

Però per a saber què cal fer i com fer-ho calen unes perspectives de treball molt diferent a les tradicionals.