05/07/01
Apunts de la Taula Rodona i el debat posterior.
Sr. Ignasi Vila, degà de la Facultat
de Ciències de l'Educació de la UdG
Jo em dedico a l'educació, però no en l'àmbit
de les TIC. Actualment entre ensenyar i educar o instruir hi ha
una confusió que no comparteixo.
Sembla que es pensa en la instrucció com en l'ensenyament
clàssic, amb els continguts de sempre. I que educar faci
èmfasi en altres aspectes com ara valors, normes i actituds,
és a dir allò que serveix per a construir una persona.
L'educació sempre ha tingut com objectiu educar. Educar es
pot fer des de la instrucció, des de l'aprenentatge de coses.
Però què s'ensenya i què s'aprèn?
Cal deixar clar que no hi ha educació fora de la instrucció.
No existim fora de l'aprenentatge. Hem de discutir què hem
d'ensenyar. És absurd contraposar ensenyar a instruir.
En la xabola més increïble de Nicaragua tothom tenia
una televisió. Amb Internet passarà el mateix. Com
la TV, de la mateixa manera, Internet estarà arreu.
A l'estat espanyol ja hi ha 7 milions de persones connectades.
En Biblioteques, Universitats, etc, el 95% dels joves connecten
a diari amb l'ordinador. Amb Internet 2 baixarem la Enciclopèdia
Britànica en 5 segons. De fet el problema serà la
sobreabundància d'informació. La Escola ja no és
el dipositari de la informació. Atelecos el que s'ensenya
és obsolet!
El problema ja no és la informació El problema és
com podem fer a l'escola una cosa que no es pugui fer només
en contacte amb la informació. Els alumnes es comencen a
comunicar. Com podem ser capaços de fer que la mainada
sàpiga triar informació, ordenar, classificar, transformar
la informació en coneixement.
El professor és un mediador, sempre ha estat així
i sempre serà així. El que canvia és la manera
de fer-ho.
Ara la gran preocupació de la Facultat de Ciències
de l'Educació és com fer que sigui un lloc amb espais
oberts per poder treballar amb el portàtil. Per cada 10 hores
de classes, cal organitzar 30 hores perquè l'alumne pugui
aprendre.
Respecte al tema de filtratge i companyia, perquè? què
s'ha de filtrar? per això hi ha professors i professores
i es pot parlar amb els alumnes.
Canviaran coses, però es continuarà instruint per
educar i s'hauran de desenvolupar capacitats per transformar la
informació en coneixement.
Sr. Teodor Jové, vicerrector de
les TIC de la UdG
M'agradaria
parlar de la pissarra. Jo soc informàtic però també
soc professor. A nivell tècnic és una eina que ens
dóna moltes possibilitats. Un espai digital on posar informació,
imatges, escriure, veure què passa en una altre ordinador...
Una eina interactiva on hi pot participar més d'un usuari.
Trenca el concepte d'espai, però no el concepte de temps.
Una eina de recolzament a altres conceptes més generals.
Pot aparèixer en videoconferències, video-audio sessions,
ser una eina de treball col·laboratiu, pissarra electrònica
per a compartir documents, eina de vídeo i àudio o
un xat. Podem utilitzar-ho en un mateix espai físic. Per
exemple en una aula d'informàtica, per explicar característiques
d'un programa, etc.
El professor pot capturar el que està fent un alumne i mostrar-ho
a la resta de la classe per generar un debat. Pot tenir funcionalitats
molt àmplies com eina de suport a videoconferències
o classes presencials.
El rol de l'ensenyant amb eines d'aquest tipus. El paper del professor
varia des del punt de vista de la metodologia. El rol en edats joves
ha de ser educar, basant-se en una instrucció. El paper del
professor es converteix més en un conductor que es basa no
solament en el que sap. El paper del professor és el de
conduir en aquest laberint d'informació, posant l'èmfasi
en la no discriminació.
El professor ha de preparar molt bé el que farà.
Els mediterranis tenim tendència a basar-nos en una experiència
i un temari i llençar-nos a la pissarra a explicar, variant
segons com va responent l'alumnat. La utilització d'aquestes
eines fa que s'ha de preparar la classe d'una manera més
pautada. L'esforç que li pot representar al professor pot
ser superior.
Com pot ser útil aquesta pissarra?
- quan hi hagi un cert grau de dinamisme en allò que s'està
ensenyant.
- quan hi hagi participació per part dels alumnes.
- quan hi hagi una complexitat molt gran
S'ha de preparar el que es vol fer, si no es converteix en un desgavell.
Com han de ser aquestes pissarres?
Hi ha de participar l'usuari per definir quines són les
necessitats.
De moment no hi ha participat el professorat, ni de primària
ni de secundària.
Idioma: clarament, ha de ser el pròpi idioma.
Ha de ser un espai de relació per treballar els estudiants
amb els seus ordinadors.
En un futur, cada vegada més, les xarxes seran inalàmbriques.
Un nou món completament diferent. El tema del filtratge deixarà
de tenir sentit. A la gent se l'educarà. S'ha d'educar a
la gent. En un futur serà impossible filtrar.
Jordi lagares
Roset, professor de Matemàtiques de l'ies Santa Eugènia
Miki
Moto va dir una vegada "Un mestre és un guix, una
pissarra i molta paciència". La Pissarra Digital
permet fer coses que no permeten altres medis. Però no s'han
de fer coses que es puguin fer d'altres maneres.
Us porto uns exemples de com es pot utilitzar la Pissarra Digital.
Primer un exemple d'òptica. Es pot simular com funciona una
lent. En un llibre hi podem posar imatges fixes. Però així
podem fer coses que no podríem fer amb el llibre. També
permet noves formes de veure-ho.
Un altre exemple: el so. Podem entendre d'una altra manera com
es poden distingir els sons, veient l'ona en moviment a la Pissarra.
També podem entendre com es diferencia per exemple una "a"
pronunciada per un noi d'una "a" pronunciada per una noia.
Un últim exemple: un programa per representar funcions.
És una eina d'ajuda al professor. I una eina d'estudi pels
alumnes. Aquest programa ha estat traduït al Català,
Castellà, Euskera i Portuguès. He rebut missatges
de profes i també missatges d'alumnes que per primera vegada
han entès les derivades gràcies a aquest programa.
Josep Lluís Mejías, professor
de Matemàtiques de l'IES la Bisbal.
Presentació
en PowerPoint
Guia de Filtratge
elaborada per encàrrec de la Fundació Catalana per
la Recerca
DEBAT
Pregunta referent als filtres:
Potser sí hi ha un perill. El que no estic
d'acord és en el control d'uns pocs sobre molts. El col·lectiu
del claustre hauria de debatre i decidir si el vol posar o no? (el
filtre de continguts)
Resposta:
Els filtres existeixen, encara que no siguin eficaços
al 100%. Als centres tenim nanos de 12 anys i nanos de 19 anys.
Intervenció:
Estic d'acord amb els dos, però ara tenim el
següent argument: "El kilo d'alumne comença a anar
car". Si vols tenir els pares contents i que et portin els
alumnes, has d'implantar filtres.
Hi ha altres programes que controlen "a posteriori"
tot el que es fa a la xarxa. Hi ha un problema ètic i un
problema de marketing. El perill ètic està més
en el control a posteriori.
Hi ha països que ja ho estan aplicant: posen
el filtre en el proveïdor dels centres escolars.
Intervenció del Sr. Teodor:
Els filtres de continguts ara fan falta perquè
la gent arriba amb una manca de preparació i de cultura i
fan falta per a un bon ús dels recursos. En un futur molt
pròxim, els nanos tindran un ordinador a les mans connectat
a Internet i no pel proveïdor de l'escola. No podrem posar
filtres. S'ha d'atacar el problema per la vessant de l'educació.
Cal ensenyar els alumnes a ser crítics.
Intervenció del Sr. Ignasi Vila:
A Cuba posen filtres. Ja us podeu imaginar perquè.
Intervenció:
Hi ha massa tecnologia per a connectar-te al "Gran
Hermano"...
Pregunta a Jordi Lagares:
Què necessitem els mestres per aprendre a posar
continguts interactius?
Resposta:
Aprendre un llenguatge de programació com ara
el VisualBasic.
S'atura el debat per manca de temps.
