Dies 2-3-4-5 i 6 de juliol de 2001 en sessió de matins
Girona - Facultat de Ciències de l'Educació de la UdG

 

 

Visites des del 30/06/01

 

Taula Rodona: La Pissarra Digital

05/07/01

Apunts de la Taula Rodona i el debat posterior.

Sr. Ignasi Vila, degà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UdG

Jo em dedico a l'educació, però no en l'àmbit de les TIC. Actualment entre ensenyar i educar o instruir hi ha una confusió que no comparteixo.
Sembla que es pensa en la instrucció com en l'ensenyament clàssic, amb els continguts de sempre. I que educar faci èmfasi en altres aspectes com ara valors, normes i actituds, és a dir allò que serveix per a construir una persona. L'educació sempre ha tingut com objectiu educar. Educar es pot fer des de la instrucció, des de l'aprenentatge de coses. Però què s'ensenya i què s'aprèn?

Cal deixar clar que no hi ha educació fora de la instrucció. No existim fora de l'aprenentatge. Hem de discutir què hem d'ensenyar. És absurd contraposar ensenyar a instruir.

En la xabola més increïble de Nicaragua tothom tenia una televisió. Amb Internet passarà el mateix. Com la TV, de la mateixa manera, Internet estarà arreu.

A l'estat espanyol ja hi ha 7 milions de persones connectades. En Biblioteques, Universitats, etc, el 95% dels joves connecten a diari amb l'ordinador. Amb Internet 2 baixarem la Enciclopèdia Britànica en 5 segons. De fet el problema serà la sobreabundància d'informació. La Escola ja no és el dipositari de la informació. Atelecos el que s'ensenya és obsolet!

El problema ja no és la informació El problema és com podem fer a l'escola una cosa que no es pugui fer només en contacte amb la informació. Els alumnes es comencen a comunicar. Com podem ser capaços de fer que la mainada sàpiga triar informació, ordenar, classificar, transformar la informació en coneixement.

El professor és un mediador, sempre ha estat així i sempre serà així. El que canvia és la manera de fer-ho.

Ara la gran preocupació de la Facultat de Ciències de l'Educació és com fer que sigui un lloc amb espais oberts per poder treballar amb el portàtil. Per cada 10 hores de classes, cal organitzar 30 hores perquè l'alumne pugui aprendre.

Respecte al tema de filtratge i companyia, perquè? què s'ha de filtrar? per això hi ha professors i professores i es pot parlar amb els alumnes.

Canviaran coses, però es continuarà instruint per educar i s'hauran de desenvolupar capacitats per transformar la informació en coneixement.

Sr. Teodor Jové, vicerrector de les TIC de la UdG

M'agradaria parlar de la pissarra. Jo soc informàtic però també soc professor. A nivell tècnic és una eina que ens dóna moltes possibilitats. Un espai digital on posar informació, imatges, escriure, veure què passa en una altre ordinador... Una eina interactiva on hi pot participar més d'un usuari. Trenca el concepte d'espai, però no el concepte de temps. Una eina de recolzament a altres conceptes més generals. Pot aparèixer en videoconferències, video-audio sessions, ser una eina de treball col·laboratiu, pissarra electrònica per a compartir documents, eina de vídeo i àudio o un xat. Podem utilitzar-ho en un mateix espai físic. Per exemple en una aula d'informàtica, per explicar característiques d'un programa, etc.

El professor pot capturar el que està fent un alumne i mostrar-ho a la resta de la classe per generar un debat. Pot tenir funcionalitats molt àmplies com eina de suport a videoconferències o classes presencials.

El rol de l'ensenyant amb eines d'aquest tipus. El paper del professor varia des del punt de vista de la metodologia. El rol en edats joves ha de ser educar, basant-se en una instrucció. El paper del professor es converteix més en un conductor que es basa no solament en el que sap. El paper del professor és el de conduir en aquest laberint d'informació, posant l'èmfasi en la no discriminació.

El professor ha de preparar molt bé el que farà. Els mediterranis tenim tendència a basar-nos en una experiència i un temari i llençar-nos a la pissarra a explicar, variant segons com va responent l'alumnat. La utilització d'aquestes eines fa que s'ha de preparar la classe d'una manera més pautada. L'esforç que li pot representar al professor pot ser superior.

Com pot ser útil aquesta pissarra?

  • quan hi hagi un cert grau de dinamisme en allò que s'està ensenyant.
  • quan hi hagi participació per part dels alumnes.
  • quan hi hagi una complexitat molt gran

S'ha de preparar el que es vol fer, si no es converteix en un desgavell.

Com han de ser aquestes pissarres?

Hi ha de participar l'usuari per definir quines són les necessitats.
De moment no hi ha participat el professorat, ni de primària ni de secundària.

Idioma: clarament, ha de ser el pròpi idioma.

Ha de ser un espai de relació per treballar els estudiants amb els seus ordinadors.

En un futur, cada vegada més, les xarxes seran inalàmbriques. Un nou món completament diferent. El tema del filtratge deixarà de tenir sentit. A la gent se l'educarà. S'ha d'educar a la gent. En un futur serà impossible filtrar.

Jordi lagares Roset, professor de Matemàtiques de l'ies Santa Eugènia

Miki Moto va dir una vegada "Un mestre és un guix, una pissarra i molta paciència". La Pissarra Digital permet fer coses que no permeten altres medis. Però no s'han de fer coses que es puguin fer d'altres maneres.

Us porto uns exemples de com es pot utilitzar la Pissarra Digital. Primer un exemple d'òptica. Es pot simular com funciona una lent. En un llibre hi podem posar imatges fixes. Però així podem fer coses que no podríem fer amb el llibre. També permet noves formes de veure-ho.

Un altre exemple: el so. Podem entendre d'una altra manera com es poden distingir els sons, veient l'ona en moviment a la Pissarra. També podem entendre com es diferencia per exemple una "a" pronunciada per un noi d'una "a" pronunciada per una noia.

Un últim exemple: un programa per representar funcions. És una eina d'ajuda al professor. I una eina d'estudi pels alumnes. Aquest programa ha estat traduït al Català, Castellà, Euskera i Portuguès. He rebut missatges de profes i també missatges d'alumnes que per primera vegada han entès les derivades gràcies a aquest programa.

Josep Lluís Mejías, professor de Matemàtiques de l'IES la Bisbal.

Presentació en PowerPoint

Guia de Filtratge elaborada per encàrrec de la Fundació Catalana per la Recerca

 

DEBAT

Pregunta referent als filtres:

Potser sí hi ha un perill. El que no estic d'acord és en el control d'uns pocs sobre molts. El col·lectiu del claustre hauria de debatre i decidir si el vol posar o no? (el filtre de continguts)

Resposta:

Els filtres existeixen, encara que no siguin eficaços al 100%. Als centres tenim nanos de 12 anys i nanos de 19 anys.

Intervenció:

Estic d'acord amb els dos, però ara tenim el següent argument: "El kilo d'alumne comença a anar car". Si vols tenir els pares contents i que et portin els alumnes, has d'implantar filtres.

Hi ha altres programes que controlen "a posteriori" tot el que es fa a la xarxa. Hi ha un problema ètic i un problema de marketing. El perill ètic està més en el control a posteriori.

Hi ha països que ja ho estan aplicant: posen el filtre en el proveïdor dels centres escolars.

Intervenció del Sr. Teodor:

Els filtres de continguts ara fan falta perquè la gent arriba amb una manca de preparació i de cultura i fan falta per a un bon ús dels recursos. En un futur molt pròxim, els nanos tindran un ordinador a les mans connectat a Internet i no pel proveïdor de l'escola. No podrem posar filtres. S'ha d'atacar el problema per la vessant de l'educació. Cal ensenyar els alumnes a ser crítics.

Intervenció del Sr. Ignasi Vila:

A Cuba posen filtres. Ja us podeu imaginar perquè.

Intervenció:

Hi ha massa tecnologia per a connectar-te al "Gran Hermano"...

Pregunta a Jordi Lagares:

Què necessitem els mestres per aprendre a posar continguts interactius?

Resposta:

Aprendre un llenguatge de programació com ara el VisualBasic.

S'atura el debat per manca de temps.

 

Organitza:
Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya


 


Pla de Formació de Zona
Sol·licitud de subvenció presentada el 21/05/01, segons ordre publicada al DOGC núm 3381 - 04/05/2001

Amb el suport de:
Facultat de Ciències de l'Educació de l'UdG
Facultat de Ciències de l'Educació
Institut de Ciències de l'Educació de la UdG

inici de pàgina

 

© AEIC 2001
presidencia@aeic.es
www.aeic.es