Pàgina de les WebQuests (presentació per l'EE)

Bernie Dodge

Actualment ja existeixen milers d’escoles connectades d’alguna manera a Internet i el nombre de noves connexions va creixent geomètricament. Però no hi ha acord  en quant a la terminologia d’aquest tipus d’activitats d’aprenentatge que s’estan creant  al respecte.

L’objectiu d’aquest article és el de donar un nom a una tècnica d’ensenyament basada en Internet que estem desenvolupant a l’Universitat de l’Estat de San Diego i proposar un conjunt d’atributs desitjables per a les citades activitats.

Definició

WebQuest és una investigació orientada, en la qual algunes o totes les informacions, així com els  aprenentatges que les integren son originades amb recursos d’Internet, opcionalment poden suplir-se amb videoconferències.

Hi ha com a mínim dos nivells de WebQuest que cal ditingir

WebQuest curtes

L’objectiu educatiu d’una WebQuest curta és l’adquisició i integració del coneixement conforme a la Dimensió 2 del model de les Dimensions del Pensament de Manzano(1992) Al final d’una WebQuest curta l’alumne haurà entrat en relació amb un nombre significatiu d’informacions que li donin sentit. Una WebQuest curta està planejada per a ser realitzada entre una i tres sessions de classe.

WebQuest llargues

L’objectiu educatiu d’una WebQuest llarga o el que Manzano anomena Dimensió 3 comprèn l’ampliació o refinament del coneixement  Després de completar una WQ llarga l’alumne haurà analitzat en profunditat un contingut de coneixement, l’haurà transformat d’alguna manera i haurà demostrat un domini del material com a creació d’alguna cosa que altres podran utilitzar en el seu propi sistema (Internet) o fora . Una WQ llarga podria durar des d’una setmana a un més de treball escolar.

Atributs crítics 

WQ de curta o de llarga durada han de ser plantejades deliberadament per a fer el millor us possible del temps de l’alumne. El benefici  és qüestionable  sense una tasca clara en la ment  i moltes escoles han de limitar el temps de connexió dels alumnes .  Per a arribar a assolir el grau necessari d’eficiencia i claredad les WQ han de contenir com a mínim les seguents parts:

1-     Una introducció que prepari “l’escenari” i faciliti algunes informacions a  fons.

2-     Una tasca factible i interessant

3-     Un conjunt d’informacions necessàries prèvies a la connexió.

4-     Molts (no necessàriament tots)  dels recursos estan immersos en el propi document de  la WQ com enllaços que indiquen les fonts d’informació a la Worl Wide Web ( la xarxa d’informació coneguda com a www o web) Les fonts d’informació poden  incloure documents de www d’especialistes disponibles via e.mail o conferencies en temps real, bases de dades d’investigacions en la xarxa, llibres , i documents accessibles en l’entorn de l’aprenentatge del treball dels participants.

5-     Una vegada tenim a l’abast els recursos l’alumne no corre el risc de perdre’s navegant pel “webespai”

6-     Una descripció del procés que els alumnes han d’utilitzar per a efectuar la tasca. El procés ha d’estar dividit en passos clarament descrits.

7-     Alguna orientació sobre com organitzar la informació adquirida pot aparèixer sota la forma de preguntes orientadores o direccions per a completar, taules , mapes  conceptuals o  els diagrames de causa-efecte descrits per Manzano(1988, 1992) i Clarke (1990)

8-     Una conclusió que tanqui la investigació, que mostri als alumnes allò que aprendran i que els encoratgi a utilitzar aquesta experiència en altres camps.

Alguns atributs no tan fonamentals com els sis anteriors són:

1-     Les WQ són sobretot activitats de grup que també poden ser realitzades com investigacions individuals aplicables a l’educació a distància i/o en biblioteques.

2-     Les WQ poden ser perfeccionades amb elements de motivació que envoltin l’estructura bàsica de la investigació, donant als alumnes un paper a desenvolupar , (científic, detectiu o periodista per exemple) Creant un personalitat inventada amb la qual els participants han  d’interactuar via e.mail i presentant un escenari dins el qual els participants treballaran. ( un grup pot haver rebut un encàrrec del Secretari General de l’ONU sobre el que està esdevenint aquesta setmana a  la regió del Sub-Sahara Africà).

3-     Les WQ poden ser planejades per a una àrea o poden  ser treballades de manera multidisciplinar. Si són multidisciplinars constitueixen un repte més gran que el treball d’una sola àrea, i és  convenient  començar per una sola àrea amb la finalitat de tenir més experiència en treballs comprensius.

Com a mínim dos aspectes són rellevants en investigacions més llargues; quins   processos de pensament seran necessaris per a crear-les i quina forma  hauran de tenir una vegada creades.

Una investigació  WQ llarga requereix entre altres les següents habilitats de pensament (cf Manzano 1992)

1-     Comparar –Identificar i articular semblances entre les coses

2-     Classificar- Agrupar coses en categories definides pels seus atributs

3-     Induir- Inferir generalitzacions o principis desconeguts a partir de les observacions realitzades.

4-     Deduir- Inferir conseqüències i condicions no explicitades a partir de dades, principis o generalitzacions

5-     Treure conclusions- Construir un sistema de verificació o de prova per a una afirmació

6-     Abstreure-Identificar i articular un tema o patró subjacent a la informació

7-     Analitzar perspectives- Identificar i articular perspectives personals respecte a un assumpte.

Les formes que una investigació WQ llarga pot tenir estan obertes a la imaginació , quan ja tenim uns quants exemples concrets per citar. Heus aquí algunes idees:

1-     Una base de dades investigable dins la qual les categories de cada camp    han estat creades pels alumnes.

2-     Un Micromón, representant un espai físic que sigui navegable pels usuaris

3-     Una història interactiva o un “ case study”  inventat pels alumnes

4-     Un document que descrigui una anàlisi d’una situació controvertida, assumint una posició i convidant als usuaris a estar-hi en acord o en desacord.

5-     Un personatge que pot ser entrevistat en línia  Les preguntes i les respostes hauran de ser generades pels alumnes  que estudiaran el personatge en profunditat.

Col·locar els resultats dels processos del pensament dels alumnes a la mateixa Internet per a aconseguir tres finalitats:

·        Aconseguir que els alumnes estiguin interessats en una tasca d’alta tecnologia.

·        Donar als alumnes una  audiència per a la qual alguna cosa ha de ser creada;

·        Obrir les possibilitats d’obtenció de “feedback” d’una audiència distant per mitjà de l’email insertat en el document  WWW.

Un exemple d’una investigació WQ curta és la WQ nº 1 . Un exercici que els meus alumnes-professors van realitzar aquesta primavera. L’objectiu era fer-los comprendre com un “Archaeotype” una simulació computeritzada d’una excavació arqueològica fou concebuda i implementada en dues escoles molt diferents. L’exercici va durar prop de dues hores i va implicar als alumnes en un treball de grup per respondre una sèrie de qüestions . Els meus alumnes van rebre un conjunt de recursos per a llegir i integrar com informacions. Aquests recursos incloïen relats del projecte i articles teòrics en Web, còpies d’una part de la documentació sobre “Archaeotype” i instruccions per a dirigir-se a una altra aula i interactuar amb un professor de l’escola Juarez-Lincon via videoconferencia o amb dos membres de l’escola Dalton de Nova York via telèfon per Internet Els alumnes es divideixen en grups per a experimentar cada una d’aquestes fonts de dades i després han de passar un cert temps compartin allò que han experimentat. El resultat final és el que cada persona a la classe pot explicar sobre què era “l´Archaeotype” i  quins problemes o avantatges hi havia en la seva  realització.

Un altra exemple d’una WQ curta és la WQ2 en la qual professors-estudiants examinaran un cert nombre de pàgines Web elaborades per escoles. L’objectiu de l’exercici és el d’exposar als alumnes una varietat de camins pels quals una escola podria ser representada a la WWW, així es prepararen per a crear les pàgines Web de l’escola O’Farrel. Al final de l’exercici ells foren capaços d’articular els principis generals en quant a bons o mals  ambients escolars en  una Web.

Passos del Plantejament

Aprendre a plantejar WQ és un procés que ha d’anar d’allò que és senzill i familiar fins a allò més complex i nou. Això significa començar per una única àrea amb una WQ curta  per arribar  després a fer activitats més llargues i interdisciplinaries. Heus aquí els passos recomanats.

1-     El primer pas que ha de fer un docent per a ser un realitzador de WQ és el de familiaritzar-se amb  els recursos disponibles en línia de la seva pròpia àrea. Al final d’aquest text preparem un catàleg per a professors anomenat  Catalog of Web Sites for Teachers ( veure més endavant) Així oferim una petita llista com a punt de partida per a l’exploració, dividida en disciplines o matèries.

2-     El proper pas és organitzar el propi coneixement d’allò que hi ha a fora (a la xarxa) Dedicar algunes hores a la Non-WebQuest3 anirà ajudant al docent a organitzar els recursos de la seva àrea en categories com ara bases de dades per a la recerca, materials de referència, idees per a projectes, etc.

3-     Després, els docents han d’identificar el tòpics que tenen cabuda en el seu projecte curricular  i per al quals hi ha materials apropiats en línia

4-     Utilització d’una plantilla  per a organitzar les activitats d’investigació de l’alumne  en l’àmbit d’una única disciplina . Hi ha una plantilla disponible a EdWeb. Inclou seccions separades per a desenvolupar  els següents punts: explicar la tasca als alumnes, fer el llistat dels recursos necessaris, descriure el procés que els alumnes han de recórrer, proporcionar orientacions d’aprenentatge i per a presentar una conclusió.

5-     Una vegada ja els educadors se senten còmodes en planejar WQ en l’àmbit de la seva matèria  estaran apunt per enfrontar-se a fer passos més importants i a realitzacions interdisciplinars amb el mateix format.

Les WQ tenen la virtut de la senzillesa. Poden ser desenvolupades per alumnes des de l’escola elemental fins a post-graus. A mesura en que van apareixen més i més recursos en la Worl Wide Web serà cada vegada més fàcil plantejar activitats que integrin i facin compatibles els aprenentatges i les  investigacions actives i amb el bon  ús del temps disponible.

Observació

EdWeb és el servidor de la Facultat d’Educació de la Universitat de l’Estat de San Diego , el podem trobar a la World Wide Web com   www.edweb.sdsu.edu

Aquest article i també un bon nombre de documents que s’hi vinculen (enllaços) també es troben disponibles a EdWeb en línia. Els documents vinculats apareixen en l’article com a textos subratllats i en negreta Els codis d’accés (URLs) d’aquest documents són a la llista següent.

About WebQuests:
edweb.sdsu.edu/EdWeb_Folder/Courses/EDTEC596/About_WebQuests.html
WebQuest1:
edweb.sdsu.edu/edweb-folder/Courses/EDTEC596/WebQuest1.html
WebQuest2:
edweb.sdsu.edu/edweb_folder/Courses/EDTEC596/WebQuest2.html
O'Farrel:
edweb.sdsu.edu/edweb_folder/O'Farrel/O'Farrellhome.html
Catalog of Catalogs of Web Sites for Teachers:
edweb.sdsu.edu/edweb_folder/index/Teacher_Catalog.html
Non-WebQuest3:
edweb.sdsu.edu/edweb_folder/Courses/EDTEC596/Non-WebQuest3.html
Template:
edweb.sdsu.edu/edweb_folder/Courses/EDTEC596/WebQuest_Template1.html

Referências

CLARKE, J. H. (1990). Patterns of thinking: Integrating learning skills in content teaching. Needham Heights MA: Allyn and Bacon.

MARZANO, R. J., Brandt, R.S., Hughes, C.S., Jones, B. F., Presseisen, B, Z.,Rankin, S. C., & Suhor, C. (1988). Dimensions of thinking: A framework for curriculum and instruction. Alexandria VA: Association for Supervision and Curriculum Development.

MARZANO, R. J. (1992). A different kind of classroom: Teaching with dimensions of learning. Alexandria VA: Association for Supervision and Curriculum Development.

Bernie Dodge (bdodge@mail.sdsu.edu) ensina na San Diego State University desde 1980. Ele criou em 1982 uma das primeiras BBS's dedicadas aos professores e que se tornou mais tarde parte da rede FrEdMail. O Professor Dodge desenvolveu diversos softwares que estão no mercado, incluindo PLANalyst, uma ferramenta para a criação de lições. Seu projeto mais recente é Irrawady, um ambiente de escrita que capacita crianças (e estudantes de pós-graduação) a criar estórias interativas e simulações na World Wide Web. Bernie recebe com muito prazer comentários e contribuições sobre WebQuests.

O texto original deste artigo "WebQuests: A Technique for Internet – Based Learning" foi publicado em The Distance Educator, V.1, nº 2, 1995. Tradução de Jarbas Novelino Barato

Artigos selecionados de informática e educação