| |
|
Ensenyament i Informàtica |
El diari "El Punt", en el seu suplement "El Punt de Venda" del 17/11/2000 publica com a capçalera de la secció d'Informàtica i Internet" un article titulat "Ensenyament i Informàtica", elaborat pel President l'AEIC
Ensenyament i Informàtica
I què té a veure tot això de la Revolució Industrial amb el títol d’aquest article? Doncs penso que molt. Estem immersos en una nova revolució: la de la Informació. Tant és així que ja no es parla d’informàtica i de comunicació com dues coses separades sinó que ja s’empra el terme de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). Aquesta nova revolució tindrà, com totes, conseqüències imprevisibles en els diversos àmbits de la nostra societat. I l’ensenyament no en quedarà exempt. Ben al contrari, serà un dels sectors que més profundament canviarà. Una companya d’història em deia un dia que si vingués un deixeble d’Aristòtil a classe no trobaria pas grans canvis en els mètodes d’ensenyament/aprenentatge. No m’atreveixo a entrar més profundament en aquest debat perquè no sóc especialista en pedagogia; només sóc professor. En tot cas el que sí que és bastant evident és que, en pocs anys, la quantitat d’informació que hom rep s’ha vist notablement incrementada i que la seva forma de transmissió està esdevenint multimèdia (combinació de textos, sons, imatges i vídeo). La mainada i el jovent són els més receptius i adaptables a aquests canvis com passa amb totes les novetats. Fa dos anys, en l’exposició d’un treball de recerca, un alumne de batxillerat em deixà impressionat quan digué «en una plana web pots expressar tot allò que el paper mai no t’ha permès: la teva veu, música, animacions, vídeos, etc.» Aquest estiu, el meu fill de set anys em va dir que volia fer la seva plana web però que «em fa vergonya perquè això ho pot veure tothom». I darrer exemple, d’una nena d’ESO amb problemes d’integració a l’aula: «como mola profe, ayer estuve viendo con mis padres en Internet lo que estamos construyendo». Coneixent el context, segur que els seus pares no li havien mirat una feina de l’escola des de feia molts anys. Són tres exemples, en etapes educatives ben diferenciades, del canvi que s’està produint i de l’elevada sensibilitat que les noves generacions tenen per les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació). Aquest gran interès i facilitat d’adaptació de la mainada i del jovent a les TIC ens pot portar, si no es prenen les mesures adequades, a una situació que no s’havia produït mai fins ara: que els alumnes dominin les noves eines de treball i que els ensenyants no les dominin. Això pot semblar molt increïble, tant com que empreses molt valorades a borsa estan tècnicament en situació de fallida. Les noves tecnologies ens porten, de fet, un canvi total dels esquemes de treball. I hem de ser capaços no solament d’adaptar-nos a aquests canvis sinó d’anticipar-nos-hi, de preveure’ls, en definitiva. Un exemple senzill: en un treball mecanografiat per ordinador, un professor de llengua observa que gairebé no hi ha faltes d’ortografia. És una garantia de que l’alumne sap ortografia? La resposta evident és que no, és l’ordinador que porta un diccionari. Vol dir això que ja no cal ensenyar ortografia? La resposta evident és que cal seguir ensenyant ortografia i que hi ha excel·lents eines per a fer-ho. Eines tan senzilles com que els alumnes enviïn correus electrònics al seu mestre. A l’alumne que se li proposa això, li entra generalment un autèntic desfici per escriure: ens havíem proposat només fer ortografia i de cop i volta ens trobem amb què el correu electrònic permet recuperar un gènere literari avui en dia molt oblidat: la carta. Deia abans que cal prendre mesures per afrontar amb èxit la Revolució de la Informació. Fa uns mesos, un grup de professors (ara ja en som més de 400 a tot Catalunya) vam constituir-nos en associació justament amb aquest objectiu. I ho vam fer precisament trencant esquemes: la nostra associació va néixer a través d’Internet i té els seus orígens a les comarques gironines. Quan hom pensa en una associació professional a Catalunya se la imagina amb un local social a Barcelona, reunions allà, etc. Doncs no, tot el contrari: persones d’arreu, reunions via xat, local social simbòlic en un poble de l’Empordà, etc. Una mostra més del canvi, de la Revolució de la Informació. Des del nostre col·lectiu pensem que per afrontar amb èxit aquest gran canvi cal: incloure les noves tecnologies com una eina didàctica més en totes les etapes educatives, generalitzant-ne el seu ús i garantint-ne l’accés a tots els alumnes; ensenyar als alumnes com destriar la informació de qualitat; formar tot el professorat en la utilització de les noves tecnologies; garantir per a totes les escoles un accés a Internet de qualitat (el que tenim ara deixa molt a desitjar); augmentar les dotacions d’ordinadors a les escoles (estem en una ràtio de 20 alumnes per ordinador i els països més avançats estan a 6 alumnes per ordinador); donar un major suport tècnic a les escoles (pràcticament només el tenim si les màquines s’espatllen, no n’hi ha per instal·lar sistemes operatius, programes, etc.); i, finalment, unes millors condicions de treball per als docents responsables dels equipaments informàtics (calen més hores de dedicació, etc.) Som conscients que per a dur a terme aquestes propostes calen importants inversions. Però a Catalunya no li queda altra alternativa si vol seguir sent un dels països capdavanters d’Europa. I altrament, cap família amb seny escatima diners per a l’educació dels seus fills. Quina millor inversió que aquesta? Josep Pujadas i Jubany
|
|
Una vegada vaig llegir que l’escolarització
va generalitzar-se en produir-se la Revolució
Industrial. L’escrit deia que el fet d’haver de deixar els pares la casa
per anar a la fàbrica va provocar la creació d’escoles per als fills dels
obrers. No sé si és certa del tot aquesta afirmació, tenint en compte que a les
fàbriques hi havia molts cops menudalla que fins i tot dormia sota les
màquines. Suposo que es devien produir els dos fenòmens de forma inconnexa.
Normal en una situació revolucionària.
