M. Campo Vidal
M. Castells
Anteriors
Les opinions

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: L'escola que necessita la societat del coneixement ha de ser...

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari:

Nom: Genis
Cognoms: Roca
E-mail: groca@uoc.es
Comentari: Cal orientar-se a les actituts pel damunt de les aptituts. Els coneixements i els títols caduquen, i més val orientar-se a estabilitzar actituts com ara la tolerància al caos, abaixar les reticències al canvi, etc.

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: Cal orientar-se a les actituts pel damunt de les aptituts. Els coneixements i els títols caduquen, i més val orientar-se a estabilitzar actituts com ara la tolerància al caos, abaixar les reticències al canvi, etc.

Nom: Carles Jordi
Cognoms: Bieto Puiggalí
E-mail: cjbieto@hotmail.com
Comentari: Sempre parla qui te que callar. Exemple real: Catalunya país amb altres cultures de fora. Tenim molta gent de fora que és racista amb altres cultures, quan ells estàn en el nostre país i no parlan la nostra llengua. "Sí saps qui ets, sabràs que vols" Busca la veritat dintre teu !!!!

Nom: Victòria
Cognoms: Oliu
E-mail: voliu@pie.xtec.es
Comentari: La societat necessita una escola on tothom, mestres i alumnes hi vagin amb la mentalitat d’aprenents. Perquè hem d’estar aprenent contínuament, ja que els canvis socials i tecnològics així ho requereixen i l’única constant en els anys propers serà el canvi i la innovació continuada. És fonamental que els alumnes puguin adquirir les eines bàsiques del coneixement: llegir, escriure, comptar i raonar. I a partir d’aquí, treballar l’actitud d’aprenentage i la curiositat per investigar per compte propi, experimentar i treure conclusions. Però tocant de peus a terra, el que ens trobem cada dia dins les aules és una colla d’adolescents totalment desmotivats, que no han hagut mai de fer res per obtenir qualsevol cosa que desitgen i a qui s’ha intentat reiteradament que s’empassin una informació per la que mai han sentit curiositat, i que tampoc se’ls pot exigir per anar passant de curs. A aquesta situació, diguem-ne, anímica, s’hi afegeix una situació material deplorable a molts instituts: classes en barracons, fred a l’hivern, calor a l’estiu, precarietat d’espais... manca de sala d’actes, de sala d’educació física i fins i tot de biblioteca digna. Aquests darrers anys la situació s’ha complicat amb l’arribada continuada d’alumnes amb necessitats educatives i socials peculiars, a qui cal atendre dins les mateixes aules des del primer moment, i que només els professorat i l’alumnat afectat sap com distorsionen la bona marxa de l’aprenentatge general i també la salut dels docents. Amb aquestes condicions, qualsevol cosa que els alumnes vulguin aprendre és un petit miracle i una alegria immensa. L’escola que tenim no és ni de bon tros la que necessitem. Quan el futur passi factura a la societat per tots els estalvis fets a l’escola, serà massa tard i massa car. La societat del coneixement que tan semblem desitjar, serà la societat dels ciutadans-robot, desmotivats i ignorants, formats en una escola-barracó tercermundista, on el coneixement no té cap valor.

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: La societat necessita una escola on tothom, mestres i alumnes hi vagin amb la mentalitat d’aprenents. Perquè hem d’estar aprenent contínuament, ja que els canvis socials i tecnològics així ho requereixen i l’única constant en els anys propers serà el canvi i la innovació continuada. És fonamental que els alumnes puguin adquirir les eines bàsiques del coneixement: llegir, escriure, comptar i raonar. I a partir d’aquí, treballar l’actitud d’aprenentage i la curiositat per investigar per compte propi, experimentar i treure conclusions. Però tocant de peus a terra, el que ens trobem cada dia dins les aules és una colla d’adolescents totalment desmotivats, que no han hagut mai de fer res per obtenir qualsevol cosa que desitgen i a qui s’ha intentat reiteradament que s’empassin una informació per la que mai han sentit curiositat, i que tampoc se’ls pot exigir per anar passant de curs. A aquesta situació, diguem-ne, anímica, s’hi afegeix una situació material deplorable a molts instituts: classes en barracons, fred a l’hivern, calor a l’estiu, precarietat d’espais... manca de sala d’actes, de sala d’educació física i fins i tot de biblioteca digna. Aquests darrers anys la situació s’ha complicat amb l’arribada continuada d’alumnes amb necessitats educatives i socials peculiars, a qui cal atendre dins les mateixes aules des del primer moment, i que només els professorat i l’alumnat afectat sap com distorsionen la bona marxa de l’aprenentatge general i també la salut dels docents. Amb aquestes condicions, qualsevol cosa que els alumnes vulguin aprendre és un petit miracle i una alegria immensa. L’escola que tenim no és ni de bon tros la que necessitem. Quan el futur passi factura a la societat per tots els estalvis fets a l’escola, serà massa tard i massa car. La societat del coneixement que tan semblem desitjar, serà la societat dels ciutadans-robot, desmotivats i ignorants, formats en una escola-barracó tercermundista, on el coneixement no té cap valor.

Nom: antonio
Cognoms: jimeno
E-mail: ajimeno@pie.xtec.es
Comentari: Estic d'acord amb introduir la informàtica com a matèria obligatòria en el primer cicle de l'ESO i, en un primer moment, com una part important dels continguts de tecnologia. Dit això vull ressaltar que s'està mitificant massa per part dels polítics i dels psicopedagos la importància d'aquesta eina en l'aprenentatge. No pensa el mateix el professorat i menys el professorat d'informàtica. La realitat que observo a l'aula és que gran part de l'alumnat tendeix a: - utilitzar més les possibilitats lúdiques (jocs, chats tipus deixalla, pornografia, revistes de motos, etc.) que les pròpies de l'estudi, - considerar com certa tota l'informació que apareix en internet sense pensar que no existeix cap garantia d'això, donat que qualsevol pot fer una WEB, cosa que no passa amb un llibre, - preferir treballar amb un ordinador no per què aprengui més i en menys temps sinó per què requereix menys esforç que estudiar en un llibre, També observo que molts pares tendeixen a pensar que l'ús d'internet és un sistema econòmic i ràpid per obtenir informació, quan en realitat a aquests nivells d'ensenyament és tot lo contrari. Per exemple per conèixer quina és la capital d'un país o les característiques dels insectes no fa falta una consulta de rabiosa actualitat per conèixer les últimes novetats sobre el tema, ni el procés de navegació per internet és més ràpid i econòmic que consultar un llibre de text o una enciclopèdia. Penso que l'ús de la informàtica en secundaria quedarà en el futur com una eina més de l'ensenyament, com ha passat amb la calculadora i els vídeos, i que la millor manera d'aprendre una cosa continuarà sent que un altre nos la expliqui. Considero que la millora de la nostra capacitat d'esforç, de fer les coses millor, de presentar els treballs ben fets i amb puntualitat, de desenvolupar la nostra voluntat, etc., continuarà depenen en gran part de la qualitat del professorat. L'aprenentatge sense esforç no existeix.

Nom: Carme
Cognoms: B
E-mail:
Comentari: Em sap greu , però altres temes de més actualitat al quals per mitjà d´una viodeconferencia a la qual tinc oportunitat d´"assistir" en temps real m´impediran veure ,el seu programa , avui .

Nom: elisabeth
Cognoms: delios
E-mail: delios@eresmas.com
Comentari: Sólo en la escuela se debe "alfabetizar" en nuevas tecnologías?. No sería conveniente empezar a plantearse que en toda biblioteca y/o centro público vinculado a la cultura/enseñanza hubiese ordenadores y monitores para familiarizar a la población (y no sólo a los niños) con Internet. Si se cree que sólo familiarizando a los niños es suficiente, la posibilidad de cambio y adaptación rápida a este "nuevo mundo" y "nuevas tecnologías" del conjunto de la población estará muy limitada. Elisabeth Delios

Nom: Acteó
Cognoms:
E-mail: alvipa@pie.xtec.es
Comentari: Benvingut el debat, però llàstima que es desaprofiti l'ocasió per incorporar un representant del món escolar, que conegui de molt aprop l'ensenyament no universitari. Ja molts altres cops els debats han inclòs representants universitaris, i potser avui tocava que la veu de l'escola no fos precisament universitària, ja que segurament pot copsar el pòsit d'aquest ensenyament quan arriben a la universitat...

Nom: Acteó
Cognoms:
E-mail: alvipa@pie.xtec.es
Comentari: Un aspecte a tenir en compte, que per ja esmentat força vegades en anteriors debats no deixa de tenir vigència, és la necessitat d'un canvi ferm, tranquil i ben encarat de mentalitat, per anar incorporant a la docència no només els continguts curriculars establerts, sinó també incorporar el dinamisme actual de les TI assumint que cal estendre la capacitat d'aprenentatge continu. És a dir, i en paraules del Manuel Castells: 'aprendre a aprendre'. Tot això, a banda del plus que pot suposar per part dels docents, i que en principi no és exigible, l'aportació de valors formatius als alumnes, que contribueixen a crear criteris.

Nom: Àngel
Cognoms: Muñoz Álvarez
E-mail: amunoz10@pie.xtec.es
Comentari: Hola, Per aconseguir aquest canvi a nivell educatiu és necessari el suport econòmic de l'administració. Cal invertir en formació del professorat, però també en equips i en la creació i millora de documents en format electrònic. Personalment, m'encantaria utilitzar presentacions en Power Point, CD-Roms i la xarxa, per poder deixar de banda els carros de diapositives, els mapes murals, els guixos i la pissarra. Malauradament l'Institut on treballo té més de 500 alumnes i només disposa de vuit ordinadors. La ratio d'alumnes em fa impossible utilitzar els nous mitjans. Estem disposats a afrontar aquest canvi qualitatiu? Salutacions, Àngel Muñoz

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: Hola, Per aconseguir aquest canvi a nivell educatiu és necessari el suport econòmic de l'administració. Cal invertir en formació del professorat, però també en equips i en la creació i millora de documents en format electrònic. Personalment, m'encantaria utilitzar presentacions en Power Point, CD-Roms i la xarxa, per poder deixar de banda els carros de diapositives, els mapes murals, els guixos i la pissarra. Malauradament l'Institut on treballo té més de 500 alumnes i només disposa de vuit ordinadors. La ratio d'alumnes em fa impossible utilitzar els nous mitjans. Estem disposats a afrontar aquest canvi qualitatiu? Salutacions, Àngel Muñoz

Nom: joan
Cognoms: ducros
E-mail: janus@mareotis.com
Comentari: Primer de tot vull expressar la meva sorpres per l'absència de representants de l'Administració educativa, per una banda i dels mestres per l'altra. En segon lloc una recomanació: fóra interessant que es llegissin el llibre de Ray Kurzweil, The age of spiritual machines, llibre que avança el que pot arribar a ser la societat del futur. I li recomano molt especialment al representant del món editorial. En tercer lloc es remarca mot el paper del mestre i molt poc el de l'Administració educativa: no hi ha una dotació de recursos real. una mostra d'això és que cada centra s'ha de pagar del seu pressupost el cablejat del centre. El projecte ARGO, només dota una aula amb ordinadors i amb això hom creu que tots els alumnes ja tenen connexió a internet. I les connexion s'han de realitzar a través d'Infovia, una de les pitjors que hi ha al mercat.

Nom: Emiliano
Cognoms: Alvarez Alonso
E-mail: emi_alvarez@hotmail.com
Comentari: Referente al coloquio quiero expresar mi opinión referente a la demanda de técnicos por parte de las empresas. 1º Soy Ingeniero Superior por la UPC 2º Son las empresas, en su mayoría, las que se contradicen en el sentido de demandar técnicos de grado medio y F.P. cuando luego las oportunidades profesionales son MUCHO MAYORES para los técnicos superiores. Lo que yo llamo "titulitis". Repito al ser Ingeniero Superior mi comentario nose puede interpretar como discriminatorio hacia mi, si no todo lo contrario. Saludos

Nom: janus
Cognoms: ducros
E-mail: janus@mareotis.com
Comentari: Ray Kurzweil (Al peu del missatge hi ha una petita ressenya sobre l'autor. Mereix ser llegida) The age of spiritual machines Any 2009 Educació En el segle XX, els ordinadors de les escoles tenien un paper secundari, doncs l’aprenentatge més efectiu tenia lloc amb ordinadors que estaven instal·lats a casa. Ara, en el 2009, si bé les escoles no han passat al primer pla en abslut, es reconeix, en general, la profunda importància de l’ordinador com a eina de coneixement. Els ordinadors tenen un paper central en tos els aspectes de l’educació. La majoria de la la lectura es realitza en monitors, encara que la base de documents en paper és molt important. Tanmateix, però, disminueix la producció de documents en paper, doncs els llibres i altres documents del segle XX es llegeixen ràpidament en un escàner i s’emmagatzemen. Pels volts del 2009, els documents portaran imatges i sons mòbils incorporats. L’habitual és que els estudiants, qualsevulla que sigui la seva edat, tinguin un ordinador propi; un aparell molt pla de menys d’una lliura de pes i amb un monitor d’altíssima resolució. Els estudiants interactuen amb el seus ordinadors principalment mitjançant la veu i assenyalant amb un dispositiu sembla un llapis. Encara existeixen els teclats, però la major part de textos es creen parlant. S’accedeix als materials d’aprenentatge mitjançant la comunicació inalàmbrica. Encara predomina la modalitat tradicional de mestre humà que ensenyarà a un grup de nens, però les escoles es basen cada vegada més en el software i es deixa als mestres l’atenció de problemes sobretot de motivació, benestar psicològic i socialització. Molts nens aprendran a llegir per ells mateixos amb els seus pordinadors abans d’entrar a l’escola primària. Els preescolars i els nens de l’escola elemental llegeixen habitualment -en el seu nivel, intel·lectual-, mitjançamt l’ús de software fins que les seves habilitats de lectura madures. Aquests sistemes de lectura imprès-parla exhibeixen la imatge dels documents i llegeixen en veu alta mentre marquen el que s’està llegint. És comú l’aprenetatge a distància, com, per exemple, conferències i seminaris en què els participants estan geogràficament dispersos. L’aprenentatge es converteix en una part cada vegada més important en la majoria de treballs i feines. En la majoria de carreres, la formació i el desenvolupament de noves habilitats es constituiex en una autèntica responsabilitat en què el nivell d’habilitat necessari per a una feina important cada vegada és més alt. Any 2019 Educació Els monitors de butxaca són molt fins, d’altíssima resolució i tan sol pesen unes decenes de grams. La gent llegeix documents en aquests monitors o, el que és molt més comú, el text projectat en el sempre present mitjà virtual utlitzant els monitors ubicus directes de l’ull. És estrany que s’utilitzin llibres o documents en paper o que s’accedeixi a ells. La majoria dels documents en paper del segle XX que presentaven interès s’han escanejat i es pot accedir a ells a través de xarxes inalàmbriques. La major part de l’aprenentatge es realitza a través de mestres simulats intel·ligents de base informàtica. Quan l’ensenyament està a càrrec de mestres humans, aquests, en general, no es troben físicament amb l’estudiant. Es considera als mestres com a mentors i consellers, més que com a fonts d’aprenentatge i coneixement. Els estudiants es segueixen reunint per a intercanviar idees i per a tenir tracte social, malgrat que aquesta reunió es composi, molt sovint per individus físicament i geogrpafica allunyats. Tots els estudiants utilitzaran la computació; aquesta serà arreu resultarà molt estrany que un estudiant no tingui ordinador. La majoria dels treballadors humans adults passen bona part del temps adquirint habilitats i nous coneixements. L'autor Ray Kurzweil és autor de The age of intelligent machines (L’era de les màquines intel·ligents), que guanyà el Premi de l’Associació Norteamaricana d’Editors al llibre més destacat en informàtica l’any 1990. El 1994 se li atorgà el Premi Dickson, màxim premi científic de la Fundació Carnegie Mellon. El 1988, el Massachusetss Institute of Tecnology (MIT), el nomenà inventor de l’any. Ha rebut nou doctorats honoris causa i condecoracions de dos presidents dels EUA.

Nom: Josep
Cognoms: Matas Piferrer
E-mail: josepmatas@hotmail.com
Comentari: Hola, Observo que, en general, el debat d’avui s’està focalitzant cap a una perspectiva d’utilitat empresarial, sens dubte interessant. Però crec que l’EDUCACIÓ, entesa com a l’única eina vàlida per a canviar les societats, (almenys així ho crec jo), és a dir per a combatre les grans mancances de formació veritablement antropològica -o humanística, si voleu-, requereix que el debat també passi per aquesta perspectiva. Agrairia que el Sr. Manuel Campo marqués un punt d’inflexió, plantejant als convidats, per exemple, què ha de pretendre l’educació, a més de proporcionar tècnics per a l’empresariat. L’EDUCACIÓ, crec, ha de tenir uns objectius bastant més interessants, com ara "formar persones", més que no pas tècnics. Tot anant per davant, no pas a remolc de la societat (com comenta el Rector Sr. Pagès). Cordialment, Josep Matas

Nom: Emiliano
Cognoms: Alvarez Alonso
E-mail: emi_alvarez@hotmail.com
Comentari: ¿ Por que las empresas españolas han dejado de tener aprendices y escuelas ? ¿ no era mejor la formación profesional con ese sistema que con el acual ? ¿ Que hace, por ejemplo Alemania y Austria ?

Nom: David
Cognoms: Soler i Hernàndez
E-mail: geodsoler@yahoo.com
Comentari: S'ha parlat durant el programa dels plans que tenen molts estats per contractar treballadors qualificats en les noves tecnologies provinents de països en desenvolupament. Això pot ser una solució bona per a les empreses del nostre país, però genera un nou problema: en "prendre" la millor gent d'aquests països, també els condemnem a quedar exclosos de l'avanç de la societat de la informació.

Nom: Joan
Cognoms: Carreras Garcia
E-mail: jcarrerasg@teleline.es
Comentari: M'agradaria preguntar al Sr. Pagés, Rector de la UPC, perquè a Catalunya no s'han posat en marxa el que a França es denomina DUT (Diplômes Universitaires de Technologie), estudis de 2 anys de caire tècnic y profesional y que tan éxit tenen per la seva ámplia acceptació per les empreses del pais veí. Podria entrar en competencia amb la Nova F.P.? Que no és bona la competència? Gràcies.

Nom: Josep Ma
Cognoms: Climent
E-mail: jmcf@tinet.org
Comentari: Sóc president del comitè d'empresa d'una muoltinacional nordamericana amb més de 100 mil treballadors a tot el món i que es dedica als components de l'automoció. volia referir-me a la qüestió dels estudis que es requereixen per tal d'ingressar a les empreses. En la nostra empresa les enginyeries són una de les més requerides, però cal tenir en compte que per a ocupar llocs de treball de peó es demana en molts casos una FP II. Tants no n'hi ha i a més després es troben que les perspectives professionals que s'havien proposat no s'ajusten en res al que sovint les empreses ofereixen. Jo crec que cal anar a la recerca de persones amb capacitat d'aprenentatge i que en bona part aquest aprenentatge l'hauran de fer a la pròpia empresa. Gràcies

Nom: David
Cognoms: Gallemí
E-mail: dgallemi@bcngiga.com
Comentari: Hola, sóc en David Gallemí, Trobo que la intervenció del Sr. Mascaró ha estat poc afortunada al dir que la gent que accedeix a la formació professional es aquella que “no ha superat alguns exàmens….. “. Si que es veritat que hi ha un percentatge d’alumnes que segueixen aquest camí, però una majoria ho fa seguin altres criteris com per exemple : ràpida insersió laboral, estudis de curta durada, estudis procedimentals en que tots els crèdits o matèries estan orientats a la capacitació professional, tenir ganes d’aprendre un ofici, que al finalitzat el cicle poguin accedir directament a determinades carreres universitàries, poder després alterna la feina amb altres tipus d’estudis …. I el més important de tot, es que tant per accedir a un Cicle Formatiu de Grau Mig com per accedir al Batxillerat es necessita l’ESO aprovada. - MATEIXES CONDICIONS. - I per accedir a Cicles Formatius de Grau Superior cal haver superat el Batxillerat, COU, FPII, prova d’accés , això si, la selectivitat no……. a10! i gràcies

Nom: Joan
Cognoms: Carreras Garcia
E-mail: jcarrerasg@teleline.es
Comentari: Si algú vol més detalls sobre el que son els DUT (Diplomes Universitarires de Technologie) poden anar a: http:/www.xtec.es/~jcarrer1

Nom: Josep
Cognoms: Pujadas
E-mail: jpujades@wanadoo.es
Comentari: Crec que s'ha perdut una oportunitat única. La millor forma de saber què en pensem el professorat era que hi hagués algú de nosaltres (mestre, professor). Però crec que no se'ns valora prou. No tenim "imatge" per estar en un programa de TV, es veu. Curiosament s'ha dit massa enginyers, falten tècnics. En el programa també massa "personatges", faltava gent del carrer en el debat. I ho dic amb total respecte als presents, els quals han fet intervencions molt interessants.

Nom: mercè
Cognoms: ollé
E-mail: molle125@pie.xtec.es
Comentari: En el debat d´avui creec que s´ha qüestionat massa la manca d´interès del professorat envers la utilització de les noves tecnologies. Com sempre s´ha generalitzat massa i si bé és cert que hi ha un nombre determinat de professors que els pot fer "mandra" involucrar-se en aquest món, personalment que cada cop més estem més involucrats per pròpia voluntat. També vull dir que avui dia si es navega una mica es pot veure la gran quantitat de treballs fets pels alumnes de les nostres escoles ja des d´Educació Infantil fins a secundària. M´agradaria comentar que m´ha semblat una manca de consideració per par de l´equip del programa la no presència de cap mestre-e en el debat ja que erem un dels temes tractats.

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: En el debat d´avui creec que s´ha qüestionat massa la manca d´interès del professorat envers la utilització de les noves tecnologies. Com sempre s´ha generalitzat massa i si bé és cert que hi ha un nombre determinat de professors que els pot fer "mandra" involucrar-se en aquest món, personalment que cada cop més estem més involucrats per pròpia voluntat. També vull dir que avui dia si es navega una mica es pot veure la gran quantitat de treballs fets pels alumnes de les nostres escoles ja des d´Educació Infantil fins a secundària. M´agradaria comentar que m´ha semblat una manca de consideració per par de l´equip del programa la no presència de cap mestre-e en el debat ja que erem un dels temes tractats.

Nom: JOSEP MARIA
Cognoms: FREIXA PLANAS
E-mail: jfreixa1@pie.xtec.es
Comentari: Vaig veure bona part del programa d'ahir. Malgrat que el periodista em sembla un gran professional, dissenteixo de com es va enfocar el tema. Era molt atractiu el títol del programa però el tractament que es va fer´, especialment en el reportatge, em sembla frívol, parcial i desencertat. Semblava més una caricatura que un aprofundiment amb tots els ets i uts al món de l'escola. El debat ( per què dir-li així si no es discutia ni es contrastaven opinions?...) va voler arreglar alguna cosa però va ser igualment decebedor. Com es pot aprofundir sobre el món de l'escola amb cap docent en actiu a l'escola Primària o Secundària? què pot aportar de pertinent una editorial que té les mans lligades a unes reformes i contrareformes educative? Un empresari, què pot opinar sobre l'educació obligatòria més enllà de l'opinió general del carrer...Es va parlar de la universitat, del món del treball. Aleshores, no hagués estat millor centrar el tema en el món de la FP o de la Universitat, no parlar genèricament de l'Escola... Mal enfocat, pocs portaveus i poc representatius.... Un programa atractiu per l'ambiciós però una pífia. Sóc cap d'Estudis d'una Escola de Secundària i penso que sé del que parlo, modestament. Josep Maria Freixa

Nom: Mequè
Cognoms: Edo Basté
E-mail: Meque.edo@uab.es
Comentari: El programa d´ahir em va agradar i a la vegada angoixar. Soc professora de universitat de formació de mestres i no puc entendre com encara avui es pot acabar aquesta carrera sense tenir pràcticament idea de com utilitzar un ordinador; i no diguem ja de copsar la magnitud del que suposa aquesta eina per a la formació actual i del futur. Per altra part soc mare d´infants en edat escolar de primària i visc dia a dia les dificultats i reticències a la veritable incorporació d´aquests mitjans a l`escola. Crec que si aquests programes tenen la intenció de fer-nos obrir els ulls a tots plegats ben vinguts siguin. Felicitats

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: El programa d´ahir em va agradar i a la vegada angoixar. Soc professora de universitat de formació de mestres i no puc entendre com encara avui es pot acabar aquesta carrera sense tenir pràcticament idea de com utilitzar un ordinador; i no diguem ja de copsar la magnitud del que suposa aquesta eina per a la formació actual i del futur. Per altra part soc mare d´infants en edat escolar de primària i visc dia a dia les dificultats i reticències a la veritable incorporació d´aquests mitjans a l`escola. Crec que si aquests programes tenen la intenció de fer-nos obrir els ulls a tots plegats ben vinguts siguin. Felicitats

Nom: vicente
Cognoms: martinez
E-mail: vmartin8@pie.xtec.es
Comentari: vamos detras de todo. hay alumnos que nos dan tres vueltas. los profes ... alguno no lo entienden... tengo que quitar el cartucho de color porque no hay dinero... me faltan ordenadores para que cada alumno trabaje a su ritmo.. NO ESTAMOS PREPARADOS...... EN LA ESCUELA PRIMARIA..... NECESITAMOS MAS RECURSOS MENOS DINERO A LA PRIVADA LA PUBLICA LO NECESITA GRACIAS VICENTE

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: vamos detras de todo. hay alumnos que nos dan tres vueltas. los profes ... alguno no lo entienden... tengo que quitar el cartucho de color porque no hay dinero... me faltan ordenadores para que cada alumno trabaje a su ritmo.. NO ESTAMOS PREPARADOS...... EN LA ESCUELA PRIMARIA..... NECESITAMOS MAS RECURSOS MENOS DINERO A LA PRIVADA LA PUBLICA LO NECESITA GRACIAS VICENTE

Nom:
Cognoms:
E-mail:
Comentari: vamos detras de todo. hay alumnos que nos dan tres vueltas. los profes ... alguno no lo entienden... tengo que quitar el cartucho de color porque no hay dinero... me faltan ordenadores para que cada alumno trabaje a su ritmo.. NO ESTAMOS PREPARADOS...... EN LA ESCUELA PRIMARIA..... NECESITAMOS MAS RECURSOS MENOS DINERO A LA PRIVADA LA PUBLICA LO NECESITA GRACIAS VICENTE

Nom: Elisabet
Cognoms: Palau
E-mail: epalau@pie.xtec.es
Comentari: Senyor Campo Vidal, Sóc mestra, en actiu. Fa 20 anys que treballo, igual que molts companys meus, amb dedicació i professionalitat. També com molts companys, vaig sentir curiositat per veure com enfocaven el programa dedicat a les escoles. Quina sorpresa! Cap mestre en actiu a la taula de debat! On s'és vist, això? Parlar de les obres sense els manobres! Com que no hi va haver una opinió de mestre a la televisió, llevat d'alguns segons d'entrevistes, li faig arribar la meva personal esperant que la pugui divulgar i serveixi per ampliar el camp de reflexió. En el mateix espai d'un determinat temps, d'escoles, com d'empreses i polítiques, se'n poden trobar de tan diferents, en relació a la innovació, com tantes se'n busquin. Però sembla evident que en un programa com el seu, on es parla de futur i d'escoles, no anirem a posar per exemple les que actualment -que n'hi ha- encara no han avançat gaire des de l'època fosca del franquisme. Se suposa que havien de buscar aquelles escoles i grups de mestres, en actiu, actuals, diversos i nombrosos que treballen amb les noves tecnologies, amb propostes innovadores i amb objectius molt clars sobre el que estan fent. I se suposa també que d'entre tants bons professionals, mestres en actiu, coneixedors del repte del moment actual que hi ha al nostre país, en podrien haver convidat a un o una, a participar en el debat amb les altres persones que hi va haver, que, deixi-m'ho dir, em van semblar molt qualificades i amb aportacions molt interessants, però per raons òbvies, no prou coneixedores de la realitat escolar actual. Perquè, en un programa com vol ser aquest, fonamentar el discurs en tòpics no s'hi val. Com és que no es va fer cap esment de l'activitat educativa de Callús i el ressò que genera? O de les propostes del "PATI" del Casal del Mestre de Granollers, que fa anys que funcionen? O de les III Jornades que se celebraran aquest mateix mes sobre Comunicació i Educació a Barcelona, o sobre les II Jornades d'escoles 3-12, que se celebraran al març del 2001, però que generen debat des de fa temps, sota el títol QUÈ S'HA D'APRENDRE A LES ESCOLES 3-12? ... Les escoles, Sr. Campo Vidal , no són estàtiques. Som al tren, com tothom, perquè existim. I tenim capacitat de moviment i regeneració. No prou de pressa? Prou de pressa per anar on? Prou de pressa per a qui? Vol dir que no en fan un gra massa insistint tant en la idea de "corre, corre!" Què pretenen que ens deixem pel camí.? Una de les coses que hem d'ensenyar a les escoles, i cada cop ho veiem més clar, és que les noves tecnologies són usades per persones i col·lectius amb ideologia, sempre n'hi ha d'ideologia. Cal que els ciutadans del futur puguin ser-ho de "ple dret" i tinguin capacitat per trobar informació, sí, però sobretot per discernir, contrastar i triar les informacions, tant si vénen del carrer, de la televisió o de la xarxa. Sr. Campo Vidal, amb un esquema prou ben resolt gràficament però molt simplista, volen comparar el que anomenen:"l'escola tradicional actualment", amb la "societat actual": Fan servir trets característics de l'escola tradicional transmissiva, de control, unidireccional, que per desgràcia encara es podria trobar en algun lloc, buscant, buscant; però que en absolut és representativa de les escoles actuals, que són compreensives, obertes, canviants, amb coneixements que es construeixen entre tots de manera cíclica i no pas lineal en el temps... i això ho contraposa a una "societat actual" que ja m'agradaria que fós com el quadre i vostè descriuen: no jerarquitzada, oberta... Vol dir que no és més un desig que una realitat? Ha mirat el carrer, al metro, al súper... Què s'hi veu? D'una persona de la seva professionalitat i rigor, em sorprèn la gratuïtat d'aquesta comparació. L'escola també té una funció social, i és en aquesta que em recolzo quan intento eixamplar els punts de vista tan parcials que han donat vostès. Salutacions.

Nom: Jose Maria
Cognoms: Nuñez
E-mail: gruptreball@hotmail.com
Comentari: En mi opinion: nesecitamos adecua la escuela a las nesecidades de los usuarios. Mi opinión es sobre la escuela de adultos: O mayores de 50 años. En muchos casos los mayores cuando se enfrentan a muchos libros y matemáticas abandonan. Es aqui donde se tine que investigar. Tan importante es enseñar como funciona una calculadora, o como fucionan los ectrodomesticos. teoria y practicasc sobre las nuevas tegnologias. Que cuando se able de internet, no sea un desconocido. jose Nuñez punt Omnia grup de treball.

Nom: Eulàlia
Cognoms: Franquesa Niubó
E-mail: efranqu2@pie.xtec.es
Comentari: Hola Jo us envio aquest missatge perquè divendres veu emetre el programa que hi surto jo fent una entrevista, em van dir que m'avissarien, jo des de juny estava controlant els temes i mirant el programa però aquest divendres no vaig està atenta i no ho vaig poder veure. M'agradaria saber si teniu previst tornar-lo a emetre, i si no és així, si em podrieu enviar una còpia. Espero resposta Eulàlia Franquesa i Niubó Coordinadora d'informàtica del CEIP Jungfrau Dades personals C. Sagunt, 134 08912 Badalona Tel: 93 383 22 63

Nom: Pedro
Cognoms: Santafosta Martinez
E-mail:
Comentari: Necessitem uns docents que sàpiguen motivar als alumnes, utilitzant eïnes com poden ser les noves tecnologies aplicades al mon educatiu, com pot ser l´internet

Nom: Jaume
Cognoms: Arús Sangenís
E-mail: jarus@ssa.siemens.es
Comentari: Sóc un jove informàtic i vull expressar la meva queixa per la falta de llibres tècnics en català. Encara que a les aules de la universitat es doni classes en català, si a l'hora de consultar llibres només hi són en castellà i anglès, el català es mort.

Nom: Casal del Mestre
Cognoms: Granollers, Vallès Oriental
E-mail: secretaria@casaldelmestre.org
Comentari: Senyor Campo Vidal, Som una associació de professionals de l'ensenyament per la renovació pedagògica, que formem part de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que està integrada per una trentena de grups d'àmbit territorial i d'àmbit temàtic. Un dels objectius principals que ens mou és la innovació educativa. Ens sap molt greu i lamentem profundament que una tradició tan arrelada a Catalunya i en la que hi ha milers de professionals no es veiés reflectida en el seu programa, així com la manca de mestres a l'hora d'opinar sobre el futur de l'escola. Només cal que es miri les publicacions periòdiques especialitzades del sector educatiu perquè tingui coneixement de les inquietuds i les experiències innovadores que s'estàn fent a les escoles avui, i des de fa una colla d'anys, i de quins són els reptes que els professionals responsables i ilusionats es plantegen. També pot tenir en compte el I Congrés de Renovació Pedagògica de Catalunya (1995-96) i moltes altres experiències i debats. Seria convenient i reclamem que tingui en consideració la possibilitat de repetir el tema del debat de l'educáció en el futur, i que els Educadors que miren al futur des de les aules estiguin representats, perquè aquests han de ser els protagonistes primordials d'un programa que mira al futur. Junta d'opinió del Casal del Mestre de Granollers, Vallès Oriental

Nom: Josep Lluís
Cognoms: Aguilar Vall
E-mail: jaguilarv@campus.uoc.es
Comentari: Bàsicament seria la convergència real entre societat pluricultural, educació general i especialitzada conjuntament sincronitzada amb el món laboral dins d'un àmbit virtual. L'home no ha de memoritzar tota l'informació que processa, sino ha de tenir la capacitat per deduïr-la i localitzar-la en qualsevol moment.

Nom: Francisca
Cognoms: Guerola
E-mail: mguerola@pie.xtec.es
Comentari: Vaig trobar el programa molt aborrit i l'havia esperat amb molta il·lusió. El que més ens va decepcionar tant a mi com a altres companys i companyes va ser la falta de persones del món de l'ensenyament i el debat real dels problemes que tenim. Crec que som majors d'edat per poder opinar sense necessitat de tutela. Algunes de les opinions comparatives sobre l'educació i la societat (la graella que vau treure comparant escola/societat) és tremendament errònia. La societat capitalista és horitzontal/oberta fins que els que manen diuen basta (tenim massa exemples històrics com per ser il·lusos). La escola és vertical fins a cert punt: de fet, mai ha sigut tan oberta i democràtica com ara (entre d'altres coses per què ni tan sols existia per a la majoria. Si algun dia voleu fer un programa sobre l'educació al nostre país, estic segura que no costarà gaire trobar gent qualificada disposada a parlar de la situació real.

Nom: joan carles
Cognoms: claros i moreno
E-mail: joancarlesclaros@yahoo.com
Comentari: M'adreço a CatalunyaXXI davant la impossibilitat d'enviar un e-mail a TV3, avui dimecres 22. Si repassen els seus correus electrònics veuren que he escrit en vàries ocasions, però avui no vull fer comentaris sobre les preguntes que es formulen al seu programa, sino sobre una cosa molt més greu. Ahir a la nit, veient la televisió i fent el natural zapping, em vaig enterar de la tràgica mort d'Ernest Lluch, un home admirat que, per cert, havia intervingut a Catalunya XXI. I a la natural indignació i sorpresa per la notícia es va afegir el fet que TV3 i Canal 33 van ser les dues cadenes que, amb diferència, més van trigar en donar un comunicat dels fets i cobrir la informació. Crónicas marcianas, al que s'acusa de frívol, ràpidament va interrompre el seu programa normal per fer-se ressó dels fets, Antena 3, BTV, TVE, totes les cadenes van donar la informació els més ràpidament possible. En canvi, TV3 va conectar passades les 12 de la nit, per donar una informació carent de tota qüalitat periodística, doncs només van donar una imatge de Jordi Pujol arrivant al lloc dels fets, una imatge que van repetir dos cops. L''altre polític que va sortir una mica va ser Alberto Fernández Díaz, del PP, obviament. El director de la casa es va cobrir de glòria. Gràcies i disculpeu les molèsties.

Nom: APP
Cognoms:
E-mail:
Comentari: M'adreço a CatalunyaXXI davant la impossibilitat d'enviar un e-mail a TV3, avui dimecres 22. Si repassen els seus correus electrònics veuren que he escrit en vàries ocasions, però avui no vull fer comentaris sobre les preguntes que es formulen al seu programa, sino sobre una cosa molt més greu. Ahir a la nit, veient la televisió i fent el natural zapping, em vaig enterar de la tràgica mort d'Ernest Lluch, un home admirat que, per cert, havia intervingut a Catalunya XXI. I a la natural indignació i sorpresa per la notícia es va afegir el fet que TV3 i Canal 33 van ser les dues cadenes que, amb diferència, més van trigar en donar un comunicat dels fets i cobrir la informació. Crónicas marcianas, al que s'acusa de frívol, ràpidament va interrompre el seu programa normal per fer-se ressó dels fets, Antena 3, BTV, TVE, totes les cadenes van donar la informació els més ràpidament possible. En canvi, TV3 va conectar passades les 12 de la nit, per donar una informació carent de tota qüalitat periodística, doncs només van donar una imatge de Jordi Pujol arrivant al lloc dels fets, una imatge que van repetir dos cops. L''altre polític que va sortir una mica va ser Alberto Fernández Díaz, del PP, obviament. El director de la casa es va cobrir de glòria. Gràcies i disculpeu les molèsties.



M. Campo Vidal
M. Castells
Anteriors
Les opinions