|
|
Programari Lliure
a
l'administració pública: el projecte linex
----- Original
Message -----
From: "Jordi Mas"
Sent: Saturday, November 29, 2003 1:37 PM
Subject: Fw: Taula Rodona sobre Programari Lliure a
l'administració pública: el projecte linex
>
> La sessió d'avui de l'AEIC ha estat força interessant,
en especial la
> conferència del projecte Linex d'en - Miguel Ángel
Segovia. Al final erem
prop
> de 100 persones, pràcticament tots del sector d'ensenyament.
>
> També ha estat força interessant veure el doble CD-ROM
sota el títol
> 'programari lliure en català' que l'IES Miquel Biada de
Mataró ha editat
més
> de 1300 còpies. Els CD-ROM conté una Knoppix personalitzada
en català i
les
> versions en català de l'OpenOffice, Abiword, Mozilla i altre
programari
lliure
> per a Windows.
>
> Ha estat una pena que el Departament d'Ensenyament no volgués
participar
en
> l'event.
>
> Us incloc una transcripció de la meva xerrada. Salut. Jordi,
>
> ;-------------------------------------------------------------------------
> Xerrada la AEIC - Associació d'Ensenyants d'Informàtica
de Catalunya,
> 29/11/2003, Jordi Mas
>
> Molts de vosaltres ja coneixeu el programari lliure, de fet en
l'escola
> d'estiu de l'AEIC d'enguany ja vau fer els primers cursos d'Open
Office,
el
> GIMP, i altres eines lliures en català.
>
> Pels que encara no esteu familiaritzats, us diré que si
durant el dia
d'avui
> heu estat utilitzant Internet segurament ja sou usuaris i usuàries
de
> programari lliure. La majoria de la infraestructura d'Internet
està basada
en
> programari lliure i protocols oberts. Més del 60% de servidors
web
utilitzen
> Apache, un gran nombre de servidors usen SendMail per gestionar
l'enviament de
> correu electrònic, i pràcticament la totalitat dels
servidors de noms
(DNS)
> essencials en el funcionament de la Xarxa, usen el programa BIND
o
derivats
> del seu codi font. És indiscutible la importància
que ha tingut el
programari
> lliure en l'extensió i desenvolupament d'Internet des dels
seus inicis.
>
> Avui en dia tot és programari al voltant nostre. Els telèfons
mòbils,
> dispositius personals, ordinadors, dispositius de navegació,
etc. La
indústria
> del programari s'ha convertit en una indústria de primer
ordre i
necessària
> per a tots els sectors industrials.
>
> El programari lliure presenta molts avantatges sobre el propietari,
però
una
> important és que podem veure el seu codi i modificar-lo.
Aquest principi
és el
> mateix sobre el qual la ciència ha innovat tradicionalment,
compartint els
> resultats dels seus estudis i creant una base de coneixement comú.
Les
> empreses de programari propietari que no permeten l'ús del
seu codi font
van
> contra la innovació, ja que no comparteixen el seu coneixement.
En el
> programari lliure, el codi font és patrimoni de la humanitat
i es
contribueix
> a l'avanç de tot el sector informàtic.
>
> Microsoft actualment domina el 90% dels PC són el seu sistema
operatiu i
el
> paquet ofimàtic Microsoft Office, en una situació
de asfixiant de monopoli
que
> li ha valgut múltiples judicis a EUA i Europa. Microsoft
amb el sistema
> Windows ha establert un impost encobert per a treballar amb les
noves
> tecnologies. Una llicència per a cada PC, un impost per
a cada PC. Avui en
dia
> paguem més diners en llicències de programari a EUA
que tots els impostos
que
> genera la indústria del programari en aquest país.
>
> De la mateixa manera que tenim carreteres que ens permeten anar
d'un punt
a un
> altre i que formen part d'una infraestructura pública bàsica
gratuïta, el
> sistema operatiu és un element tan necessari que deu ser
un bé en un bé
> públic, i com a tal aquesta ha d'estar fora de la lògica
de mercat. En
aquest
> sentit Linux representa una oportunitat per als governs per a establir
aquest
> bé públic, com ja el estan fent països asiàtics
(anunci de sistema
operatiu
> basat en Linux), Xina (RedFlag), o Extremadura amb Linex. El sistema
operatiu
> ha de ser un bé públic i gratuït.
>
> El sector de l'ensenyament és un dels pilars de qualsevol
societat. Fa poc
> llegia que el grau d'avanç de una societat és pot
mesurar pel sou dels
seus
> professors, ja que reflexa en bona part com aquests estan valorats
per
> l'administració i la societat. A Catalunya, a més
el col·lectiu de
professors
> i professores ha tingut un paper molt destacat en la preservació
de la
cultura
> i llengua catalana, i en concret la tasca de col·lectius
com la Rosa
Sensat
> són impagables. Avui en dia, un dels pocs àmbits
on es pot treballar amb
> normalitat amb llengua catalana és precisament l'ensenyament
i precisament
de
> les poques coses que queden per normalitzar és l'ús
de programari en
català
> en les aules, on malauradament, la nostra llengua té una
presència minsa.
>
> És important destacar l'impacte que podria tenir l'ús
i extensió del
> programari lliure en català a al sector de l'ensenyament.
No només per la
> possibilitat de treballar amb programari d'alta qualitat lliurement
sense
les
> barreres tradicionals del programari propietari, sinó perquè
a més ho
podem
> fer completament en la nostra llengua.
>
> En aquest sentit, sense cap dubte, podem aprendre molt de l'experiència
de
> Linex, que és de les més importants a nivell mundial
en l'ús de programari
> lliure en l'ensenyament. Com podeu imaginar, una decisió
d'aquest tipus
està
> en mans de Departamnt d'Ensenyament. Més enllà de
les qüestions de
llibertat
> que ens ofereix el programari lliure, hauríem de començar
a preguntar-nos
que
> costen les llicències de programari dels centres d'ensenyament
i quants
calés
> de l'erari públic ens podríem estalviar.
>
> Mentre quelcom semblant a Linex arriba a Catalunya, penso que és
important
que
> vosaltres que molts sous ja usuaris d'Open Office, Mozilla, FreeBSD,
Linux i
> altre programari lliure comenceu a parlar amb el Departament d'Ensenyament
> perquè donin formació i suport de programari lliure
en català i fomentin
la
> seva difusió en els centres d'ensenyament.
>
> Per últim, fer una referència a l'existència
d'una distribució de
GNU/Linux
> (Freeduc) basada en Knoppix i específicament destinada a
l'ensenyament i
també
> l'iniciativa de l'IES Miquel Biada de Mataró, que sota el
nom Badix han
creat
> una personalització del sistema GNU/Linux.
>
> Contribucions: Oriol Ferran i Francesc Dorca.
>
> --
>
> Jordi Mas i Hernàndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas)
> http://www.softcatala.org
|
